In Advisory

Què diu el balanç de la meva Societat?

Una de les principals eines per analitzar l’estat de salut de qualsevol tipus d’empresa és l’anàlisi de masses patrimonials. Les masses patrimonials són conjunts d’elements amb característiques comunes que formen part del balanç. Es distingeix entri:

  • Actiu:

    • Actiu no corrent o immobilitzat: Béns i drets que tenen un període de permanència en l’empresa superior a l’any (llarg termini). Distingim entre Immobilitzat material, intangible i financer.
    • Actiu corrent o circulant: Béns i drets que tenen un període de permanència en l’empresa inferior a l’any (curt termini); tenen un alt nivell de rotació. Distingim entre existències, realitzable i disponible.
  • Passiu:

Deutes i obligacions enteses com a font de finançament que obté l’empresa per part d’agents externs. Segons el termini de devolució, distingim entre passiu corrent (devolució en menys d’un any) i no corrent (devolució en més d’un any).

  • Patrimoni net:

Es tracta de finançament obtingut per l’empresa des dels seus propis recursos. Distingim entre fons propis, ajustos per canvis de valor i subvencions i donacions

En aquest sentit, el valor dels béns i drets posseïts per l’empresa ha de coincidir amb l’import total del finançament, la qual cosa s’expressa amb la següent equació:

Actiu = Passiu + Net

L’anàlisi de masses patrimonials consisteix a avaluar la salut de l’empresa mitjançant l’anàlisi de la proporció en la qual cada massa patrimonial forma part del balanç de situació. Així mateix, l’equilibri financer està relacionat amb les adequades proporcions que han d’existir entre les diferents fonts de finançament que una empresa té a la seva disposició.

S’aconseguirà l’equilibri financer quan existeixi una correlació entre l’estructura econòmica de l’empresa i la seva estructura financera. Així, es considera que una empresa està en equilibri financer quan els recursos permanents (patrimoni net i passiu no corrent) financen els seus actius no corrents i part de l’actiu corrent. Es tracta d’empreses que no tenen problemes financers i disposen d’un alt nivell de rendibilitat:

En altres paraules, els passius no corrents més el patrimoni net han de ser superiors a l’Actiu No corrent o inversions permanents. Atès que els capitals immobilitzats en Actiu No corrent o inversions permanents trigaran diversos anys a tornar a ser diners líquids, han de procedir de fonts de finançament que cedeixin la disponibilitat d’aquests capitals a l’empresa durant un període de temps també llarg.

En la pràctica, per garantir l’equilibri financer és necessari que el patrimoni net més el passiu no corrent superin les inversions permanents o Actiu No corrent, i que aquesta excedència sigui prou elevada per poder constituir un marge de seguretat o fons de maniobra davant situacions que se solen presentar en totes les empreses, per motius normals o anormals.

Atenent a la proporció de cadascuna de les masses patrimonials, podem establir tres postulats en relació amb l’equilibri financer de l’empresa:

Si el patrimoni net més el passiu no corrent és inferior al valor de l’actiu no corrent, els primers no podran finançar íntegrament a les segones pel que tampoc els passius no corrents podran cobrir la part de reserves i crèdits que no es convertiran mai en diners líquids. Són l’esquema que segueixen les empreses que tenen o tindran suspensió de pagaments.

Si el patrimoni net més el passiu no corrent és igual al valor de l’actiu no corrent o inversions permanents, els primers són capaços de finançar íntegrament a les segones. Però no seran suficients per cobrir també la part de les reserves d’existències i els crèdits que mai es convertiran en diners líquids.

Si el patrimoni net més el passiu no corrent és al superior al valor de l’actiu no corrent o inversions permanents, l’empresa podrà comptar amb un excedent que, segons la seva importància, cobrirà total o parcialment les reserves d’existències i els crèdits que no es convertiran mai en diners líquids.


Aquest excedent es denomina Fons de rotació o Fons de maniobra i pot presentar-se en una quantitat adequada o a l’excés. Si tinguéssim un excés de fons de maniobra, no tindríem problemes financers però no tindríem alts índexs de rendibilitat i, en ocasions fins i tot tindríem recursos ociosos.

No hem d’oblidar que una de les principals causes de mortalitat d’una empresa es troba en l’escassetat de líquid disponible per fer front als pagaments (especialment als pagaments a curt termini). Per això, és imprescindible realitzar aquest tipus d’anàlisi per determinar la salut de la nostra organització i preveure possibles problemes econòmics.

Això sí, amb una anàlisi de masses patrimonials no és suficient. Al moment en el qual detectis que s’allarga un període d’escassa liquiditat, no ho deixis passar i actua. El futur de la teva empresa està en joc.

 

ier Puiggròs Ribera
Economista
Departament d’Advisory

Recommended Posts

Leave a Comment

Contacte

Podeu enviar-nos un correu electrònic i us contestarem, tan aviat com sigui possible.