In Tax

Després del primer article realitzat sobre els avantatges fiscals que podrien generar-se en cas d’efectuar aportacions a un patrimoni protegit a títol gratuït en la vida de l’aportant, ens centrarem ara en el tractament fiscal de les aportacions a títol gratuït a un patrimoni protegit quan es realitzin mortis causa i algunes especialitats com les aportacions dels no residents, les aportacions de persones jurídiques i la pèrdua dels beneficis en cas de disposició dels béns.

En primer lloc, cal afirmar que, els pares que ostentin una representació legal dels seus fills poden decidir en testament la constitució d’un patrimoni protegit produint els efectes mortis causa.

El primer que cal analitzar, atès que els béns aportats són del causant, és si pot practicar-se una reducció en la base imposable de l’impost sobre la Renda de les Persones Físiques en l’exercici de la defunció, el període impositiu de la qual finalitza amb la mort i és el moment que s’esdevingui l’impost o si en canvi s’aplica l’atribució gratuïta percebuda íntegrament en el marc de l’Impost sobre Successions.

La pròpia Llei 41/2003 de Protecció Patrimonial de les Persones amb Discapacitat no restringeix en cap moment a les aportacions inter vivos, però és cert que els beneficis fiscals estan lligats a fomentar les aportacions en vida i continuada en el temps.

En relació amb la reducció en la base imposable a favor de les aportacions únicament es condiciona al parentiu i a la seva afectació al patrimoni protegit. Però, per contra, si l’aportació es realitza després de la defunció quan l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques ja s’ha reportat no procedeix el seu gaudi.

Respecte a l’Impost sobre successions, la tributació depèn de cada comunitat autònoma. Catalunya limita el benefici fiscal a les donacions o transmissions lucratives inter vivos per la qual cosa deixa fos exclusivament a les transmissions mortis causa.

Aportacions de no residents:

Les aportacions de familiars no residents a patrimonis protegits no gaudeixen de cap reducció en l’impost de la renda dels no residents ni el beneficiari es pot aplicar l’exempció de l’article 7 de l’Imposat Renda de les Persones Físiques.

Respecte a aquest tema hi ha hagut bastantes opinions contraposades, no obstant això, el Tribunal de Justícia de la Comunitat Europea ha declarat en nombroses ocasions que un Estat membre no permeti a un no resident acollir-se a determinats avantatges fiscals que concedeix a un resident no és discriminatori ja que l’Impost sobre la renda de les persones Físiques grava la renda mundial i l’impost sobre no resident normalment grava només els rendiments obtinguts en el territori de l’Estat, per la qual cosa no són comparables.

També és possible que succeeixi, al contrari, que un familiar de la persona amb discapacitat es traslladi a viure a Espanya i que la persona titular del patrimoni resideixi a l’estranger.

La pràctica de les reduccions no està condicionada legalment a la residència del beneficiari sinó a la residència de l’aportant que és el contribuent de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques.

Per a analitzar la fiscalitat del beneficiari en tot cas caldria examinar els Convenis de Doble Imposició aplicables i que variarà depenent del país.

Aportacions de persones Jurídiques:
La Llei 41/2003 va introduir un incentiu per a incentivar les aportacions de societats a patrimonis protegits dels seus treballadors, aplicant una deducció del 10% de deducció, però això va ser eliminat en la llei de l’Impost de Societats.

Segons la doctrina administrativa de la Direcció General de Tributs perquè les aportacions siguin deduïbles cal que aquestes siguin realitzades en el marc de les seves relacions laborals amb els seus treballadors, ja que sinó ens trobaríem dins del que consideren una liberalitat. Aquí és important tenir en compte els usos i costums respecte al personal de l’empresa.

Pèrdua dels beneficis fiscals en cas de disposició de béns:

L’article 54 de la llei de l’impost sobre la renda de les persones físiques estableix que la disposició de qualsevol bé o dret aportat al patrimoni protegit en el període que es realitza l’aportació o en els quatre següents generarà la presentació d’una autoliquidació complementària més els interessos de demora que corresponguin per l’aplicació de les reduccions indegudament practicades. És a dir, que existeix una regla de manteniment de 4 anys.

Per l’altre costat també el titular del patrimoni protegit haurà d’integrar en la base imposable la part de l’aportació que hagués deixat d’integrar.

En canvi, si l’aportació va ser no dinerària, el diferiment de la plusvàlua no es veu afectat per la disposició del ben afectat ja que la Llei d’IRPF estima que no hi ha ni guany ni pèrdua patrimonial sinó una subrogació respecte a la data i valor d’adquisició dels béns.

En resum, a l’hora de realitzar les aportacions és necessari tenir en compte i analitzar detingudament el tipus d’aportació, si és inter vivos o mortis causa, els subjectes intervinents, parentiu, residència, etc.… ja que varien molt els escenaris i així, poder optimitzar la fiscalitat d’aquestes operacions.

 

 

Daniela Petruzzi
Advocada

Recent Posts

Leave a Comment

Contacte

Podeu enviar-nos un correu electrònic i us contestarem, tan aviat com sigui possible.