A Barcelona comencen a notar-se els primers símptomes d’esgotament després de marcar màxims el passat mes de gener. A la Ciutat Comtal, en dotze mesos la pujada s’ha situat en el 4,2%, mentre que trimestralment, l’avanç ha estat de l’1,3%. Els primers municipis a mostrar aquests símptomes d’esgotament van ser Badalona, Sabadell i Sant Boi, totes elles ben comunicades amb la capital, la qual cosa ha provocat que, després del fort augment dels lloguers al centre de la ciutat, la demanda s’hagi traslladat cap a l’extraradi i moltes llars tornin a contemplar l’opció de comprar habitatge enfront del lloguer.
Evolució del lloguer a Barcelona des de la bombolla immobiliària
Mentre els preus dels arrendaments a Espanya han pujat una mitjana del 18,4% interanual a tancament de l’any passat, les rendes han evolucionat de forma dispar a Barcelona. Els lloguers a Barcelona van caure un 2,4% enfront de 2016.
El mercat del lloguer a la Ciutat Comtal és més dinàmic que la resta del país. La recuperació de l’economia, impulsada pel turisme i unida a la singularitat geogràfica de Barcelona, ha
tirat de la recuperació dels preus dels lloguers abans que, en la resta d’Espanya, fins i tot per davant de Madrid.
La situació política que regna a Catalunya des de després de l’estiu passat ha deixat els preus a la fi de 2017 per sota dels màxims de lloguers ja aconseguits en els 12 mesos previs a octubre de 2017 i per sobre de 2007, amb solament una excepció: Nou Barris, els lloguers del qual es mantenen un 3,3% inferiors als de fa 10 anys.
El preu mitjà del lloguer a Barcelona va tancar l’any en 17,5 euros/m2, una caiguda del 2,4% enfront de 2016, i fins a de un 4,3% per sota del màxim aconseguint en el tercer trimestre de l’any quan va arribar als 18,3 euros/m2. No obstant això, malgrat aquests dos descensos, els lloguers van ser un 15,7% superiors en 2017 als de fa 10 anys, i mantenint-se com el districte amb els lloguers més assequibles.
Si Nou Barris és l’únic districte que encara es manté per sota de preus bombolla, Sant Martí és el contrast. Els seus lloguers s’han disparat de mitjana un 36,7%. Dels 14 euros/m2 que rondava entre 2007 i 2008, ara es troba en 19,2 euros/m2, tancant l’any com el districte més car de Barcelona.
Prop de Sant Martí, es troba Ciutat Vella, amb 18,9 euros/m2 en el 4º trimestre de 2017. Uns nombres que donen un 3,2% més en els lloguers enfront de l’època de prèvia a l’esclat de la bombolla. Al començament de 2017, aquest districte va arribar a superar els 20 euros/m2, (20,6 €/m2 exactament).
Els lloguers en altres districtes com Gracia(13,1%) i Sarrià-Sant Gervasi (10,2%) han crescut per sobre dels dos dígits comparat amb fa 10 anys, superant el pitjor de la crisi, i tancant 2017 amb 16,1 €/m2 i 16,8 €/m2, respectivament. Tots dos van arribar a posar-se per sobre dels 17,5 euros/m2 abans de l’esclat de la crisi política catalana.
Completa la terna de districtes cars Eixample amb 18,1 euros/m2, la qual cosa suposa un 5,9% més que el període 2007-2008. En eixample de la Ciutat Comtal va arribar a col·locar-se en 19,5 euros/m2 entre juliol i setembre passats.
La resta de districtes també acumulen majors lloguers que els viscuts en plena bombolla: Sants-Montjuïc (9,1%), Horta-Guinardó (5,7%), Sant Andreu (5%), Els Corts (1,8%)
Juan Carlos Díez
Administrador de Finques Departament de Wealth Management
