In Corporate

Davant una situació de conflicte d’interès s’imposa el deure de l’administrador a comunicar-la a l’òrgan d’administració i si fos un administrador únic a informar a la junta general de socis, per tal que disposin el necessari per a la protecció de l’interès social.

La condició de soci confereix uns drets polítics per determinar en quina manera han de conduir-se els assumptes socials, el que entra en evident conflicte quan l’objecte de la decisió recau en l’àmbit de les activitats i funcions de l’administrador que alhora és soci, doncs entren en col·lisió l’interès de la societat i els interessos personals, directes o indirectes, de l’administrador.

El conflicte d’interès va associat al concepte de competència i de la intervenció en el mercat on els diversos agents busquen maximitzar el seu benefici i en els quals el soci administrador pugui trobar-se com a titular de drets en contraposició. Com a principi rector del conflicte d’interès hem de tenir en compte el deure de l’administrador d’exercir les seves funcions de defensa de l’interès social.

En aquest sentit l’article 190 de la Llei de societats de capital imposa un deure abstenció i exclou el dret de vot al soci quan l’acord pretengui:

  1. Autoritzar-lo a transmetre accions o participacions subjectes a una restricció legal o estatutària.
  2. Excloure’l de la societat.
  3. Alliberar-lo d’una obligació o concedir-li un dret.
  4. Facilitar-li qualsevol tipus d’assistència financera.
  5. Dispensar-lo de les obligacions derivades del deure lleialtat
  6. Dispensar-lo de la prohibició de competir amb la societat

El conflicte d’interès té un abast limitat al propi soci-administrador i en conseqüència no inclou a les persones vinculades al mateix, segons ha tingut ocasió de pronunciar-se el Tribunal Suprem mitjançant sentència de 2/2/2017 (nº 68/2017, rec. 1441/2014), en relació amb un supòsit de dispensa de la prohibició de competència al soci administrador, entenent que l’abstenció en el dret de vot no ha d’afectar al soci controlat indirectament i majoritària per l’administrador.

La Llei de societats de capital no regula el conflicte indirecte d’interès, doncs únicament prohibeix el dret de vot al soci afectat, en la mesura que no estén aquesta interdicció a les persones vinculades. En aquest mateix sentit i en atenció al principi de la interpretació restrictiva de les normes limitadores de drets, no hem de realitzar una interpretació extensiva o analògica del deure abstenció del soci.

La doctrina establerta pel Tribunal Suprem no ha de comportar que l’interès social quedi desprotegit, doncs ha de considerar-se que les persones vinculades a l’administrador es troben afectades per les prohibicions i restriccions dels articles 229 i 230 Llei de societats de capital, en relació als deures de lleialtat a la societat i l’obligació d’evitar situacions de conflicte d’interès, que no es regulen mitjançant la privació de vot, doncs els deures de lleialtat dels administradors no s’equipessin als deures de lleialtat dels socis, doncs en els primers ha de prevaldre l’interès social quan voten i els segons es limiten a exercir un dret subjectiu.

La Llei de societats de capital imposa a l’administrador evitar situacions de conflicte d’interès amb la societat en les següents situacions:

  1. Realitzar transaccions amb la societat, excepte que es tracti d’operacions ordinàries.
  2. Utilitzar el nom de la societat o invocar la seva condició d’administrador per influir indegudament en la realització d’operacions privades.
  3. Fer ús dels actius socials, inclosa la informació confidencial de la companyia, amb finalitats privades.
  4. Aprofitar-se de les oportunitats de negoci de la societat.
  5. Obtenir avantatges o remuneracions de tercers diferents de la societat i el seu grup associades al desenvolupament del seu càrrec, tret que es tracti d’atencions de mera cortesia.
  6. Desenvolupar activitats per compte propi o compte aliè que comportin una competència amb la societat.

La Llei de societats de capital exclou el dret de vot al soci quan l’acord pretengui dispensar-lo de les obligacions derivades del deure lleialtat o de la prohibició de competir amb la societat.

En tot cas, els administradors han de comunicar a l’òrgan d’administració qualsevol situació de conflicte, directe o indirecte, que ells o persones vinculades a ells poguessin tenir amb l’interès de la societat. Tractant-se d’un administrador únic, aquesta comunicació haurà de fer-se a la junta general, per tal que disposi el necessari per a la protecció de l’interès social.

Si malgrat la situació de conflicte entre el soci i la seva condició d’administrador, el vot s’emetés per part del soci, la conseqüència és la nul·litat d’aquest vot, així com del propi acord si el vot del soci en conflicte és determinant para aconsegueix l’acord.

Entenem igualment oportú que els estatuts socials regulin el conflicte d’interès amb un caràcter restrictiu, en el sentit de limitar la realització de transaccions entre l’administrador i la societat, establint els àmbits d’incompatibilitat, així com el deure informar de les situacions de conflicte als efectes que la junta general pugui pronunciar-se en relació a operacions concretes; la regulació del qual ha de ser aplicada al cas concret mitjançant acords de la junta i especialment en el nomenament de l’administrador.

 

Manel Casal
Advocat
Departament de Corporate

 

Recent Posts

Leave a Comment

Contacte

Podeu enviar-nos un correu electrònic i us contestarem, tan aviat com sigui possible.