In Corporate

Que són?

Els pactes parasocials s’han convertit en un instrument d’enorme importància en el tràfic mercantil a Espanya. L’Institut de l’Empresa Familiar publica que el 45% de les empreses associades disposen d’un protocol familiar i el 25% de les empreses en l’àmbit general.

Són acords adoptats entre els socis (tots o alguns) d’una societat, els seus administradors o directius (solament quan són socis), o amb tercers (la pròpia societat, i normalment entitats financeres), amb l’objectiu de regular o complementar, amb major flexibilitat, determinats aspectes de l’organització i funcionament de la societat, establerts en els estatuts.

Els estatuts de la societat regulen el funcionament societari, així com els deures i drets dels socis. Els pactes parasocials suposen un desenvolupament dels mateixos.

Per a què serveixen

Cada vegada el seu ús és més freqüent i té major eficàcia, doncs permeten facilitar la relació entre els socis i donar resposta a problemes que afectin al seu funcionament en la societat.
Es pretén crear un “vestit a medi” per atendre les necessitats dels socis davant la rigidesa de la normativa mercantil, així com per la complexitat i varietat dels interessos a regular.
Són plenament vàlids (històricament estaven prohibits) i tenen naturalesa contractual entre les parts amb independència de la societat, amb caràcter autònom i accessori als estatuts, amb l’única limitació que no siguin contraris a les lleis, la moral o l’ordre públic (arts. 1255 CC i 28 LSC).

Poden convenir-se amb la pròpia escriptura de constitució de la societat, simultàniament o amb posterioritat.

Classes

Distingim tres tipus de pactes parasocials:

  • Pactes de relació: regulen les relacions entre els socis, no pretenen incidir en el funcionament societari.
  • Pactes de bloqueig: els socis tracten de garantir-se recíprocament l’estabilitat o la continuïtat en la titularitat de les accions o participacions.
  • Pactes de defensa: els socis pretenen unir-se sumant les seves respectives participacions per tal de contrarestar el poder d’altres accionistes.
  • Pactes de no agressió: socis que acorden limitar les eventuals adquisicions futures d’accions o participacions per evitar una alteració del statu quo.
  • Acords de coinversió i de sortida, que són habituals en les transaccions de capital-risc.

Els pactes de relació poden adoptar les següents finalitats:

  • equalització o de redistribució dels dividends diferents als beneficis,adquisició preferent d’accions,
  • obligació de cedir o adquirir accions en determinades situacions,
  • limitacions a la transmissió d’accions,
  • clàusules de cobertura de les pèrdues d’uns socis per uns altres,
  • clàusules de valoració de les accions.

Pactes d’atribució: els socis s’obliguen a procurar avantatges a la Societat (normalment en l’àmbit del finançament) i sovint es vinculen mitjançant la inclusió en els estatuts de prestacions accessòries.

  • Obligació addicional de finançament a la societat
  • Obligació de desenvolupar una activitat (societats professionals)
  • Obligació de contractar amb la societat,
  • Obligació de l’administrador a la permanència per un temps determinat (operacions de start-up i de management buy-out)
  • Pactes de no competència.

Pactes d’organització: regulen l’organització i funcionament de la societat per a la presa de decisions en el Consell o en la Junta. Solen ser els més rellevants en la pràctica empresarial per la seva major incidència en la societat, i alhora els més conflictius a l’hora de la seva execució i d’assegurar el seu compliment.

Els pactes de relació poden adoptar les següents finalitats:

  • Composició o distribució de càrrecs en l’òrgan d’administració
  • Restricció de competències als administradors
  • Atribució a un soci el dret a instar la liquidació en cas que es produeixin determinades circumstàncies
    Quòrums i majories reforçades
  • Polítiques a desenvolupar per la societat: esquema de finançament o política de dividends
    Modificacions estatutàries
  • Arbitratge per resoldre situacions de bloqueig o «deadlock»
  • Informació que ha de proporcionar-se als socis
  • Contractació per part de les societats de socis i familiars
  • Exercici dels drets de minoria.

Eficàcia

El pacte parasocial té entre les parts contractants la mateixa naturalesa jurídica d’un contracte amb força de llei. La seva eficàcia es troba limitada als socis subscriptors, inclosa la societat si intervé en el mateix. Hem de diferenciar:

  • Signants entre els socis: plena eficàcia si ben no poden ser contraris a les normes imperatives de la Llei de Societats de Capital i els elements configuradors del tipus social que es tracti,
    Enfront de la societat: són eficaços si la societat intervé (art. 29 LSC), normalment per atribuir-li un dret o determinar formes d’organització, si bé aquesta regla admet molts matisos.
  • Poden ser inscrits en el Registre Mercantil (114.2 i 175.2 RRM) amb la consegüent eficàcia enfront de tercers, si bé és habitual que mantinguin el caràcter de reservats.
  • La infracció d’un pacte parasocial no és requisit suficient per a la impugnació de l’acord social adoptat, excepte que hagi estat subscrit per tots els socis (204 LSC).

Protecció de la seva eficàcia

Davant l’incompliment el socis podem demanar:

  • Exigir el compliment forçós del pacte en els seus propis termes (art.1096 CC).
  • La indemnització per danys i perjudicis (CC art.1101), que pot ser complementada amb una clàusula penal, sense perjudici de la facultat moderadora de la pena per part dels tribunals (CC art.1152 s.).
  • Resolució del pacte per incompliment.
  • Remoció, que suposa revocar l’acord incomplert amb la finalitat d’anul·lar l’acte que suposa l’incompliment.
  • Autotutela, mitjançant la incorporació en els estatuts socials del contingut dels pactes.

Exemples:

Pacto lock up period: obliga al soci a romandre en la societat durant cert temps, de manera que no pugui vendre la seva participació en aquest termini. Utilitzat per l’emprenedor que aporta la idea essencial a la societat i sense la qual el projecte deixaria de tenir sentit.

Pacte d’arrossegament o drag along: protegeix la inversió del soci majoritari. Si aquest obté la venda de l’empresa podrà obligar als minoritaris a vendre també la seva participació al capital social, de manera que es transmeti la totalitat sense impediments dels socis minoritaris.

Pacte d’acompanyament o tag along: protegeix al soci minoritari. Quan el soci majoritari vol vendre la seva participació, li permet incorporar-se al procés de venda per no sofrir la imposició d’un canvi de control en la societat.

 

Manel Casal
Advocat
Departament de Corporate

Recommended Posts

Leave a Comment

Contacte

Podeu enviar-nos un correu electrònic i us contestarem, tan aviat com sigui possible.