In Litigation

Escollir i plantejar l’acció correcta és crític i decisiu per determinar el triomf o el fracàs de la reclamació

Des que la nit del 6 al 7 de juny de 2017 es va consumar la compravenda del Banc Popular al Banc Santander per un euro els advocats dels accionistes, que han vist com el valor de les accions dels seus clients es reduïa a zero, han barrejat diferents accions per obtenir la major indemnització possible.

Molts han volgut veure una segona part del cas Bankia. No obstant això, existeixen diferències notables amb el cas Bankia i és important tenir-ho en compte a l’hora de valorar què acció interposar. En efecte, la sortida a Borsa de Bankia planteja com a principal diferència que fins llavors Bankia no havia cotitzat en Borsa i, en conseqüència, l’únic paràmetre del que disposava l’inversor per optar per Bankia era el fullet informatiu.

D’altra banda, el fet que Bankia no hagués cotitzat amb caràcter previ va motivar que la majoria de les reclamacions vinguessin d’inversors del mercat primari i, en menor mesura, del secundari.

No obstant això, quan es va produir el cataclisme en el cas del Banc Popular aquest portava anys cotitzant en Borsa. D’altra banda, a diferència del que succeïa en el cas de Bankia, la majoria dels afectats del Banc Popular no són necessàriament nous accionistes que provinguessin de l’ampliació de capital, sinó que es tracta d’accionistes històrics.

Una altra tipologia d’afectat del Banc Popular és aquell que explica en la seva cartera amb accions que provenen de l’ampliació de capital de 2016 i altres paquets d’accions adquirits amb caràcter previ o posterior.

La reclamació per la pèrdua de valor de les accions del Banc Popular és altament viable, però exigeix un exercici d’anàlisi jurídica cas a cas per poder prosperar

A la llum de la jurisprudència menor (de jutjats de primera instància) a la qual hem pogut tenir accés s’aprecia com en moltes ocasions les accions s’estan plantejant malament. Així, en alguns casos es pretén la nul·litat d’un contracte contra qui no ha estat part del mateix. En uns altres, s’insta la responsabilitat derivada de l’emissió del fullet quan les accions reclamades van ser adquirides abans de l’emissió del mateix.
Escollir i plantejar l’acció correcta és crític i decisiu per determinar el triomf o el fracàs de la reclamació. En aquest sentit, i a manera d’exemple, una recent sentència d’abril de 2018 de l’Audiència Provincial de Barcelona que, si bé es refereix a l’assumpte de Bankia, a l’efecte d’aquest article és extrapolable, considera que a un client que va comprar dos paquets d’accions (un en la sortida a Borsa i un altre posteriorment al mercat secundari) només ha d’indemnitzar-se-li pel primer concepte. El motiu pel qual es desestima la segona reclamació és per no haver-se plantejat pel llit oportú. No obstant això, en supòsits substancialment anàlegs, l’Audiència Provincial de Madrid ha fallat en un sentit diametralment oposat. Per la seva banda, en les sentències de l’Audiència Provincial de València veiem que dependrà de la concreta acció que s’hagi triat.

En definitiva, la reclamació per la pèrdua de valor de les accions del Banc Popular és altament viable, però exigeix un exercici d’anàlisi jurídica cas a cas per poder prosperar.

 

Rafael Giménez
Advocat
Departament Litigation

Recent Posts

Leave a Comment

Contacte

Podeu enviar-nos un correu electrònic i us contestarem, tan aviat com sigui possible.