In Private Law

La nova llei, que preveu que el desallotjament es produeixi en menys de 20 dies, estableix que la persona física que sigui propietària o posseïdora legítima, les entitats sense ànim de lucre i les entitats públiques propietàries o posseïdores legítimes d’habitatges socials, podran demanar “la immediata recuperació de la plena possessió d’un habitatge o una part d’ella, sempre que s’hagin vist privats d’ella sense el seu consentiment”.

Com?

Els amos legítims del pis hauran de presentar les escriptures del seu habitatge i, si els okupes no han estat capaços de mostrar documentació que acrediti la seva estada legal en l’habitatge, la policia podrà desallotjar-los en un termini mínim de cinc dies. De forma paral·lela, el jutge haurà de cerciorar-se que l’okupa no és vulnerable. Si ho és, demanarà a l’Administració un allotjament alternatiu en un termini de set dies.

A qui afecta?

No a tothom i, aquest és un dels punts clau de la nova legislació. Els desallotjaments exprés només podran efectuar-se quan la propietat estigui en mans de ciutadans particulars, d’entitats socials sense ànim de lucre o de l’administració pública. Si el pis pertany a un fons d’inversió (els coneguts com a “fons voltors”) o a una entitat privada, haurà de recórrer als procediments habituals, més lents i tediosos, però més responsables.

Quina es la crítica?

A priori, la legislació busca protegir al propietari: si tens un pis buit pel motiu que sigui i un grup de persones l’ocupa, podràs recuperar-ho fins a cinc dies després de posar la denúncia. Per als moviments socials, el problema és un altre: deixar en una situació precària a famílies i persones en risc d’exclusió social que no tenen un sostre on dormir.

A tot això, cal sumar el fet dels disparats preus de lloguer que sofreixen ciutats com Barcelona o Madrid i, una dada significativa: Espanya és el país de l’OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic) on els seus habitants dediquen més part de la renda a pagar habitatge.

Però, hi ha un altre tipus de variants: persones que inverteixen els seus estalvis en una segona casa per aprofitar l’elevada rendibilitat que ha aconseguit el lloguer, persones que es van de vacances i, a la tornada, es troben fora amb la seva casa ocupada o, les màfies que en molts casos estan darrere d’aquestes ocupacions, en concret, els coneguts com “narco pisos”.
En definitiva, aquesta proposta de llei té una doble moral.

D’una banda, acabar amb l’ocupació il·legal, protegir millor als propietaris, eradicar les màfies de pisos okupes, oferir major seguretat jurídica en la inversió immobiliària. I, per un altre, els costos emocionals de deixar a famílies al carrer, sense llar.

El que sí podem afirmar és que, fins ara, els temps judicials eren molt lents, ja que un desnonament podia allargar-se fins a dos anys. Ara, es calcula que la situació es podrà resoldre en dos mesos.

 

Iciar Vilarrubias
Advocada
Departament de Private Law

Recommended Posts

Leave a Comment

Contacte

Podeu enviar-nos un correu electrònic i us contestarem, tan aviat com sigui possible.