In Private Law

El testament és el document en el qual una persona disposa de quina manera es distribuiran els seus béns després de la seva defunció. El principi general és el de lliure disposició del testador sobre els béns que integren el seu patrimoni, és a dir, no existeixen limitacions a l’hora de disposar dels propis béns, i el testador té la facultat de triar com i a qui distribuir-los. Fins i tot se li dóna la possibilitat d’establir condicions o càrregues.

No obstant això, en contraposició a aquest principi de lliure disposició de béns, la llei preveu una part indisponible del patrimoni, això és, una part del patrimoni del testador sobre la qual no té lliure disposició i la seva distribució no es realitzarà per la voluntat del testador, sinó que serà repartida per un imperatiu legal. Aquesta part es denomina la legítima, i els legitimaris són considerats els hereus forçosos. Aquests hereus forçosos tindran dret a l’obtenció d’una part de l’herència, encara que el testador no vulgui.

La configuració de la figura de la legítima és diferent en dret comú, codi civil, i a Catalunya, on ha quedat recollida en el codi civil de Catalunya, concretament el llibre quart referent a les successions, que va entrar en vigor el gener passat de 2009.

En primer lloc, en el Codi Civil comú, la legítima es configura com la part indisponible de l’herència i queda definida com “la porció de béns que el testador no pot disposar per haver-la reservat la llei a determinats hereus, cridats per això hereus forçosos”. Són hereus forçosos els descendents del causant. En cas que aquest no tingui descendents, seran els pares, i en defecte d’això, la vídua o el vidu.

La quantia de la legítima dels descendents s’estableix en dues terceres parts de l’herència, quedant la tercera part restant com a lliure disposició del testador. D’altra banda, quan parlem de la legítima dels pares del causant, aquesta s’estableix en la meitat de l’herència.

La legítima és la part indisponible de l’herència, no obstant això existeixen causes per a privar als hereus forçosos de la legítima que queden específicament taxades en la llei, fora d’aquestes no es podrà provar als hereus forçosos del seu dret a la legítima. Així mateix es prohibeix la imposició de gravàmens i condicions per a l’adquisició de la legítima.

La legítima en el Codi Civil de Catalunya

Per contra, en el Codi Civil de Catalunya, la legítima s’ha configurat en un sentit diferent, no s’entén com a part indisponible de l’herència, sinó com un dret de crèdit dels legitimaris sobre el cabal hereditari. L’esmentat cos legal disposa que “La legítima confereix a determinades persones el dret a obtenir en la successió del causant un valor patrimonial que aquest pot atribuir-los a títol d’institució hereditària, llegat, atribució particular o donació, o de qualsevol altra forma.”

En aquest sentit, s’estableix un dret a la legítima a determinades persones. A Catalunya, són legitimaris els fills del causant, i aquests ho seran a parts iguals. Existeix un dret de representació per al cas de “fills premuertos, els desheretats justament, els declarats indignes i els absents”, que seran representats pels seus respectius descendents.

La legítima confiere a determinadas personas el derecho a obtener en la sucesión del causante un valor patrimonial que este puede atribuirles a título de institución hereditaria, legado, atribución particular o donación, o de cualquier otra forma

En cas que el causant no tingui fills, seran legitimaris els pares del causant per meitats iguals.
La quantia de la legítima es fixa en una quarta part del valor de l’herència, una vegada descomptades els deutes, les despeses d’última malaltia i enterrament, i aquesta s’entendrà acceptada sempre que no es rebutgi expressament. El dret de legítima neix en el moment en què mor el testador.

Qui queda obligat al pagament no és el testador, sinó els hereus, que seran els qui hauran de distribuir la legítima. L’hereu és qui respon personalment del pagament de la legítima.
Finalment, igual que en el Codi Civil comú, per a negar el dret a la legítima als legitimaris, aquests han d’incórrer en alguna de les causes de desheretament estipulades legalment.
En el moment d’atorgar testament, és important estar ben assessorat, ja que una bona redacció d’aquest, ajudarà a evitar problemes en la repartició de béns entre els hereus.

 

 

Cristina Bilbao
Advocada
Departament d’Ámbito personal i succesió

Recent Posts

Leave a Comment

Contacte

Podeu enviar-nos un correu electrònic i us contestarem, tan aviat com sigui possible.