Després de l’article referent a la definició dels pactes successoris segons el regulat en el Codi Civil de Catalunya, convé detenir-nos en l’anàlisi de la utilització d’aquests per a la planificació de la successió de l’empresa familiar ja que estem convençuts que pot ser l’instrument ideal per assegurar que el relleu generacional es desenvolupa d’una determinada manera.
En el sentit de l’anterior, el pacte successori el podrà signar l’empresari amb el seu familiar o familiars (recordem que admet l’atorgament amb una pluralitat de persones) de manera que es regularà la transmissió de l’empresa d’una determinada manera i a favor d’una o diverses persones, subjectant-ho això a una sèrie de condicions. A més, el pacte successori és essencialment irrevocable, puix que requereix de l’acord de totes les persones que ho van atorgar per a la seva modificació o revocació.
En la majoria de les ocasions, la preocupació de l’empresari serà l’assegurament que l’empresa o del patrimoni familiar es mantingui dins de la família i la millor continuïtat d’aquesta, a l’efecte de la qual es podrà acordar la transmissió de la propietat de l’empresa i, també, la successió en l’adreça de la mateixa. A més, recordem que, igual que els protocols familiars, els pactes successoris podran inscriure’s en el Registre Mercantil.
La preocupació de l’empresari serà l’assegurament que l’empresa o del patrimoni familiar es mantingui dins de la família i la millor continuïtat d’aquesta
Sobre l’adreça de l’empresa
El pacte successori permet regular qui s’encarregarà de l’administració de la companyia una vegada es produeixi la successió, regulant què familiar o familiars ostentarà aquest càrrec i fins i tot permetria designar una persona externa a la família perquè desenvolupi aquesta funció. D’aquesta manera, es forçarà als futurs propietaris al nomenament d’aquesta determinada persona per ocupar aquest càrrec.
Sobre la transmissió de l’empresa
Serà més comuna trobar en pactes successoris disposicions encaminades a acordar l’o les persones que rebran la propietat de l’empresa, podent regular, fins i tot, la distribució de les accions o participacions de la companyia entre els diferents membres de la família en funció de la seva dedicació a la mateixa. A més, se solen acordar disposicions addicionals, com pot ser prohibicions de disposar a favor de tercers o tercers aliens a la família, polítiques de distribució de dividends, règim de majories per a l’adopció d’acords i unes altres molt diverses limitacions o previsions per al millor funcionament de l’empresa familiar.
Tributació
En tractar-se de disposicions amb efectes, en la majoria dels casos, mortis causa, l’adquisició de béns per la via hereditària constituirà el fet imposable de l’impost sobre Successions.
Diferent és la tributació d’aquells pactes successoris que contemplin l’atribució de present, això és, que impliquin la transmissió de la plena propietat d’un ben al futur hereu, per part del futur causant com un avanç de l’herència. En aquests casos, la transmissió tributarà per l’impost sobre successions, però aquest es reportarà al moment en què es ferm el pacte. Quant a la tributació del futur causant o *transmitente, Direcció general de Tributs considerava (mitjançant diverses consultes, entre elles la CV 1521-14 o la CV 1543-15) que, malgrat constituir el fet imposable de l’impost sobre donacions, en seu del *transmitente es produïa un guany patrimonial subjecte a l’IRPF. No obstant això, el Tribunal Suprem, mitjançant Sentència de 9 de febrer de 2016 es va pronunciar sobre les “aportacions” gallegues (figura molt similar al pacte successori català) establint que la naturalesa jurídica del pacte successori no ha d’alterar-se per l’anticipació de l’efecte patrimonial a la mort, del que resultaria aplicable l’exempció de l’art. 33.3 b) de l’IRPF.
Com hem apuntat, la referida sentència versa sobre les “aportacions” gallegues, figura similar al pacte successori català però l’aplicació del qual ha de ser estudiada amb cautela, així que entenem que és necessària una regulació específica que ens aporti seguretat jurídica.
Carlos Muñoz
Advocat
Departament de Wealth Management
