In Tax

Les recents sentències del Tribunal Suprem, de 9 d’octubre de 2018 i 14 de març 2019, han fixat jurisprudència sobre la base de l’impost sobre Actes Jurídics Documentats en una dissolució d’un condomini sobre un immoble.
Són molt freqüents els condominis sobre els immobles, això és, quan diverses persones són titulars d’un immoble, per motius tals com habitatges heretats per diversos germans, o adquirides per un matrimoni o parella de fet a parts iguals, etc.….

Per a aquelles persones que desitgin dissoldre aquesta cotitularidad en la qual es trobin és aconsellable realitzar una anàlisi de quins poden ser les implicacions fiscals que poden derivar-se d’una dissolució o si, hi ha alternatives possibles que impliquin una menor tributació.

En particular, una de les moltes problemàtiques que deriven de la tributació d’una dissolució del condomini és l’analitzat per aquestes sentències del Tribunal Suprem, consistent a determinar si en una extinció de condomini sobre un bé immoble indivisible, la base imposable de l’Impost sobre Actes Jurídics Documentats es correspon amb el valor total d’aquest bé o si, per contra, es correspon amb la part que adquireix el comuner ex novo.

En primer lloc, el mateix Tribunal Suprem estableix que, la divisió de la cosa comuna i la consegüent adjudicació a cada comuner en proporció a la seva quota en la comunitat no és una transmissió patrimonial pròpiament dita (ni a efectes civils ni a efectes fiscals) sinó una mera especificació o concreció d’un dret abstracte preexistent. En el cas que la cosa comuna resulti per la seva naturalesa indivisible o pot desmerèixer molt per la seva divisió (supòsit que ocorre quan hi ha un únic immoble indivisible com amb un pis o una plaça de pàrquing) l’única forma de divisió, en el sentit d’extinció de comunitat, és, paradoxalment, no dividir-la sinó adjudicar-la a un dels comuners a qualitat d’abonar a l’altre, o als altres l’excés en diners. Aquesta obligació de compensar als altres no és un excés d’adjudicació, si es compensa en metàl·lic i el bé és indivisible, sinó una obligació conseqüència de la indivisibilitat de la cosa comuna. Per tant, no és una operació subjecta a l’impost sobre Transmissions Patrimonials Oneroses, al no haver-hi transmissió, però sí a l’Impost sobre Actes Jurídics Documentats si la comunitat de béns no té activitat empresarial.

Una de les sentències del Tribunal Suprem versa sobre dos cònjuges que en l’escriptura de dissolució de la comunitat de béns existent sobre un habitatge que els pertanyia amb caràcter comú, sent amos cadascun de la meitat indivisa, on l’immoble es valorava en 162.278 euros i se li adjudica a la Sra.

La qüestió que presenta interès cassacional objectiu per a la formació de la jurisprudència consisteix en: Determinar si, en relació amb l’extinció del condomini sobre determinat bé immoble, la base imposable de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, modalitat actes jurídics documentats, es correspon amb el valor total d’aquest bé o si, per contra, coincideix amb el valor del referit immoble en la part corresponent al comuner la participació del qual desapareix en virtut de tal operació.

En aquest punt, la qüestió a resoldre és com ha de ser la base imposable del citat impost, establint les sentències del Tribunal Suprem que només la part que adquireix el comuner ex novo i no el valor total de la comunitat de béns formaran part de la base imposable, a diferència de com es venia interpretant fins avui.

Així doncs, en l’exemple abans esmentat, el cònjuge que es queda amb l’immoble haurà de tributar sobre una base imposable de 81.139€ corresponent a la part que tenia l’altre cònjuge.

Aquest criteri obre la porta al fet que persones que hagin tributat per la totalitat del valor del bé en una dissolució del condomini per aquest impost, a reclamar, (si no han passat els 4 anys des que va finalitzar el termini de presentació de l’autoliquidació), a través del procediment de devolució d’ingressos indeguts, la quota de l’impost pagat a l’Administració Tributària en excés.

Finalment, tal com hem avançat, que la dissolució d’un condomini pot generar implicacions fiscals addicionals que poden ser significatives econòmicament, per la qual cosa, abans de conducta a una operació de dissolució s’hauria d’analitzar els possibles costos, així com plantejar-se si escau possibles alternatives.

Si desitja major informació sobre aquest tema, no dubti a contactar amb nosaltres perquè el puguem informar amb major detall sobre la seva situació en particular.

 

Daniela Petruzzi
Advocada

Departament de Tax

Recent Posts

Leave a Comment

Contacte

Podeu enviar-nos un correu electrònic i us contestarem, tan aviat com sigui possible.