Un únic propietari pot sol·licitar la instal·lació de l’ascensor si compleix els requisits.
És un tema conflictiu en totes les comunitats de propietaris, ja que no tots estan interessats a tenir-lo, i fins i tot a pagar-lo.
Cal distingir abans de començar, que la normativa aplicable és diferent per a aquelles comunitats de propietaris de Catalunya, ja que la normativa aplicable és la del Codi Civil de Catalunya, i vària amb la de la resta d’Espanya, que es regula per la Llei de Propietat Horitzontal.
En la legislació catalana la decisió d’instal·lar l’ascensor s’adopta per majoria simple de copropietaris i quotes de participants en la votació (art.553-25.2.a C.c.cat). Encara que pot només un propietari exigir la instal·lació de l’ascensor, però amb matisos.
Qui pot demanar la instal·lació d’unascensor?
Qualsevol propietari pot demanar que s’instal·li un ascensor. Però no tots, ho poden fer el propietaris i titulars del dret possessori d’un element privatiu, en el cas que ells mateixos o les persones amb qui conviuen o treballen sofreixin alguna discapacitat o són majors de setanta anys.
erò tals innovacions han de ser raonables i proporcionades, sense que s’especifiqui la llei que vol dir raonables i proporcionades, per la qual cosa la interpretació de l’autoritat judicial és oberta. (art.553-25.5 C.c.cat).
És molt important la convocatòria de la reunió, ja que serà l’arma que utilitzaran els propietaris contraris al fet que s’instal·li l’ascensor, impugnant-la i anul·lant-la. Per contra, si malgrat intentar-ho, no s’ha inclòs en l’ordre del dia d’una junta, també es pot recórrer judicialment, però per a això s’haurà de provar que s’ha fet tot el possible per a això.
Un altre tema correspon a l’import a pagar pels comuners. Diu l’art. 553-30.3 C.c.cat., si la decisió d’instal·lar l’ascensor la presa el jutge, serà aquest qui fixi l’import a pagar per part dels comuners en funció de les despeses ordinàries comunes de la comunitat de propietaris. Res diu la llei respecte que importància tenen les despeses ordinàries per a decidir o no fer les obres sol·licitades.
Diferència amb la Llei de Propietat Horitzontal
La primera diferència amb el règim de la Llei de Propietat Horitzontal vigent en la resta d’Espanya és que la demanda judicial del copropietari català no ha de prosperar necessàriament. Ho diu clarament el TSJC en diverses sentències, només hi ha una expectativa de dret subjecta a l’autoritat judicial, que farà un judici de valor de les necessitats, possibilitats de realització i l’assumpció de les obres per la resta dels comuners.
Una altra diferència és que a Catalunya no sembla haver-hi un límit al cost de les obres. En la Llei de Propietat Horitzontal hi ha una limitació, que l’import repercutit anualment d’aquestes, una vegada descomptades les subvencions o ajudes públiques, no excedeixi de dotze mensualitats ordinàries de despeses comunes.
En conclusió, sí que hi ha casos en què es pot instal·lar ascensor a petició d’un solo propietari, encara que s’han de complir els requisits ja que en cas contrari podem veure que hi ha diferents situacions segons el que es compleixi o no.
Joan Carles Díez
Administrador de Finques
Departament de Wealth Management
