In Andorra

Recentment el parlament andorrà ha aprovat dues lleis que suposen un notable avenç per tal de disposar de mecanismes alternatius a la via judicial en la resolució de conflictes: la Llei de mediació i la Llei del Tribunal d’Arbitratge, que proporcionen mecanismes per a dotar de més agilitat la tramitació i solució dels conflictes.

Alhora els mecanismes alternatius a la via judicial es configuren com una exigència de l’activitat econòmica i que sens dubte ajudarà a descongestionar els tribunals ordinaris, amb la consegüent millora en el seu funcionament; tot el que suposarà una evident millora en la seguretat jurídica dels operadors econòmics a Andorra, aspecte clau per acollir inversió estrangera. Ambdues lleis incorporen les directrius europees en el matèria, i en conseqüència són plenament homologables amb l’entorn europeu.

L’arbitratge és el procés pel qual les parts en conflicte encomanen lliurament a una persona o institució la resolució del conflicte

La naturalesa i finalitat de la mediació i de l’arbitratge són diferents, el que determina l’oportunitat d’analitzar-ne la seva regulació.

La mediació està definida en la Llei com a qualsevol procés estructurat, sigui quin sigui el nom o la denominació d’aquest procés, en què dos o més parts en un conflicte intenten voluntàriament assolir per sí mateixes un acord sobre la resolució del conflicte, amb l’ajuda d’un o de diversos mediadors. Aquest procés pot ser iniciat per les parts, o suggerit o instat per un òrgan jurisdiccional.
Així la mediació, com a mètode de gestió de conflictes, pretén evitar l’inici de processos judicials de caràcter contenciós, posar fi als processos que ja s’hagin iniciat, o reduir l’abast d’aquests processos.

La mediació, davant una situació de conflicte, permet elaborar solucions beneficioses i viables mitjançant el diàleg, atès que afavoreix la comunicació entre les parts en conflicte, i suposa moltes vegades una millora de les seves relacions futures, que cerca obtenir solucions responsables, autogestionades i eficaces als conflictes, que asseguren el compliment posterior dels acords i que preserven la relació futura entre les parts.

Tanmateix la norma andorrana vol anar més enllà i aplicar la mediació com a via per resoldre els litigis que tenen lloc no únicament fora de l’àmbit judicial, sinó també en el marc d’un procés judicial, mitjançant la derivació que faci el tribunal. En aquest cas no s’esdevé un procés de mediació alternatiu a la via judicial, sinó que es configura un procés de mediació que n’és complementari i que permet col·laborar en l’objectiu de prestar una tutela judicial efectiva òptima. La Llei permet al tribunal, seguint el seu criteri d’idoneïtat, de convidar les parts a intentar un procés de mediació, i fins i tot d’obligar-les a assistir a una primera sessió informativa.

La Llei estableix les normes relatives a l’actuació del mediador, que ha d’afavorir una comunicació adequada entre les parts, i relaciona els deures del mediador, amb una atenció especial al deure d’assegurança, pel principi que la persona mediadora respon pels danys i perjudicis que pugui ocasionar, sense perjudici de la responsabilitat disciplinària corresponent.

La mediació convencional es configura com un procés flexible i senzill que permet que els subjectes implicats puguin determinar-ne les fases fonamentals. En aquest sentit, les disposicions legals estableixen els requisits imprescindibles per donar validesa a l’acord que les parts puguin assolir, partint de la premissa que l’acord en sí no esdevé obligatori.

El procés de mediació convencional s’estructura amb la sol·licitud inicial, la sessió informativa que pot convertir-se en constitutiva, i l’acord final del procés o la finalització sense acord, establint la durada d’aquesta mediació, i la possibilitat que es faci per mitjans electrònics, i finalment l’elevació a escriptura pública davant de notari de l’acord de mediació.

La Llei crea el Registre de Mediadors, com a registre públic que depèn del ministeri competent en matèria de justícia i ha d’inscriure totes les persones mediadores que compleixen els requisits fixats per la Llei, les quals al seu torn poden exercir la mediació només si hi consten inscrites; així com crea la Comissió de Mediació que, juntament amb el Registre de Mediadors, han de fer possible que la mediació es desenvolupi de manera professional i garantista per a les parts, i amb respecte de les previsions d’aquesta Llei.

D’altra part la Llei d’arbitratge del Principat d’Andorra va ser aprovada a finals de 2014, amb la finalitat de facilitar i fomentar l’arbitratge, oferint mecanismes alternatius de resolució dels conflictes mercantils d’una manera àgil, ràpida i eficaç, al que va seguir l’adhesió d’Andorra al Conveni per al reconeixement i l’execució de sentències arbitrals estrangeres, adoptat a Nova York el 10 de juny de 1958 i que va entrar en vigor el 17 de setembre del 2015.

El Tribunal d’Arbitratge és una entitat de constitució legal amb personalitat jurídica pròpia, autonomia patrimonial i financera i plena capacitat per desenvolupar les seves finalitats

La Llei d’arbitratge té la vocació de facilitar l’arbitratge i també de fomentar-lo i, indirectament, de promoure l’activitat mercantil, i el comerç nacional i internacional al Principat d’Andorra, sota la premissa que un país no pot evolucionar econòmicament si no disposa de mecanismes moderns, àgils i fiables per resoldre els conflictes que tot progrés econòmic ineluctablement comporta.

La Llei regula l’arbitratge propi o formal, és a dir, aquell que s’ajusta a la Llei d’arbitratge i que té un conveni i un laude amb plena eficàcia jurídica, si bé també permet optar entre l’arbitratge ad hoc (administrat directament per les parts) i l’institucional (administrat per una institució arbitral i d’acord amb el seus reglaments), i en conseqüència estableix un criteri mixt i comprensiu.

La Llei distingeix entre l’arbitratge amb seu al territori del Principat d’Andorra i aquell amb laudes dictats a l’estranger i, dintre dels primers, entre els arbitratges interns i els internacionals.

L’arbitratge sol venir regulat per tres nivells de normes. En primer lloc, per la llei nacional d’arbitratge; en segon lloc, si l’arbitratge és institucional, pel reglament de la institució arbitral escollida per les parts; i finalment, per les normes que les parts s’autoimposen en el conveni arbitral o ulteriorment.

Transcorreguts més de dos anys des de la promulgació de la Llei d’arbitratge del Principat d’Andorra, el legislador ha entès necessari donar un segon impuls a l’arbitratge, amb la creació d’una institució arbitral que promogui aquest arbitratge com a mecanisme alternatiu de resolució de conflictes al Principat d’Andorra i que administri els arbitratges que li siguin encomanats.

Les parts d’un procediment poden encomanar l’organització i l’administració de l’arbitratge i la designació dels àrbitres a una institució arbitral. Aquesta institució arbitral pot ser la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra o qualsevol altra corporació de dret públic o entitat pública que pugui exercir funcions arbitrals segons les seves normes reguladores, així com les associacions i les entitats sense ànim de lucre que segons els seus estatuts s’atribueixin funcions arbitrals.

El Tribunal d’Arbitratge és una entitat de constitució legal amb personalitat jurídica pròpia, autonomia patrimonial i financera i plena capacitat per desenvolupar les seves finalitats. El Tribunal d’Arbitratge té plena independència dels poders públics i, en concret, de l’Administració general i dels organismes que la componen, i queda sotmès a l’ordenament jurídic privat excepte que aquesta Llei disposi altrament.

Mediació o arbitratge, dues opcions com a recurs alternatiu a un procés judicial, a triar segons la l’abast del conflicte, la naturalesa de l’afer i la relació entre les parts, mecanismes que poden proporcionar importants avantatges davant la dificultat que sempre representa un conflicte.

 

Meritxell Alarcón
Abogada
Virtus Advocats

Recommended Posts

Leave a Comment

Contacte

Podeu enviar-nos un correu electrònic i us contestarem, tan aviat com sigui possible.