In Private Law

Sovint no es tenen en compte les conseqüències que poden derivar de les donacions fetes pel causant a qui seran els seus hereus durant els últims anys abans de la seva defunció. El Dret Civil Català regula la figura de la Col·lació, que, tot i que no sempre opera, jugarà un paper de vital importància en l’herència.

Què són les donacions col.lacionables? 

Podem definir la col·lació com l’aportació a la massa hereditària que han de fer els hereus forçosos (legitimaris) quan concorren amb uns altres que també ho siguin, d’aquells béns rebuts en vida del causant per donació, a aquest efecte de computar-los en el compte de la partició.  

L’article 464-17.1 del Codi Civil Català estableix que “Els descendents que concorren com *coherederos a la successió d’un ascendent comú han de *colacionar, a l’efecte de la partició de l’herència, el valor de les atribucions que el causant els ha fet per actes entre vius a títol gratuït, sempre que l’atribució s’hagi fet en concepte de legítima o sigui imputable a la mateixa, o que el causant hagi establert expressament, al moment d’atorgar l’acte, que l’atribució sigui *colacionable.”  

Així doncs, el legislador català estableix, igual que ho fa en l’article 451-8 quan regula la imputació de donacions a la legítima, que, com a norma general, no seran *colacionables aquelles donacions que no s’haguessin declarat expressament *colacionables. S’estableix que seran *colacionables les donacions imputables a la legítima i, en analitzar la imputació de donacions a la legítima, podem determinar que solament són imputables a la legítima les donacions amb pacte exprés d’imputació (article 451-8). No obstant això, existeixen excepcions concretades, en general, en aquelles donacions *causalizadas, això és, aquelles en què la donació realitzada per l’ascendent al descendent ve imposada, d’alguna manera, per un deure familiar.  

En el sentit de l’anterior, l’article 451-8.2 a) estableix que “són imputables a la legítima, tret que el causant disposi una altra cosa: a) les donacions fetes pel causant a favor dels fills perquè puguin adquirir el primer habitatge o emprendre una activitat professional, industrial o mercantil que els proporcioni independència personal o econòmica.” Així, aquestes donacions, com a excepció, sí serien *colacionables en els casos que no s’hagués expressat gens en sentit contrari.  

No obstant això, i amb la finalitat d’oferir una major seguretat jurídica, és comuna que en aquelles donacions dutes a terme en Escriptura Pública solen contenir l’esment exprés sobre si són o no *colacionables. Aquest esment no té caràcter obligatori, però es troba en la majoria de les escriptures per recomanació dels notaris.  

  Generalment, no serán col·lacionambles les donacions que no hagin estat declarades expressament col·lacionables

Còmput de la col·lació:  

Aquells béns que es determinin *colacionables hauran de ser tinguts en compte a l’efecte del còmput de la total massa hereditària, per la qual cosa, en partir l’herència, la suma a repartir serà major. Igualment, aquelles donacions que siguin declarades *colacionables es tindran com fetes a compte de la quota hereditària del *coheredero beneficiari d’aquestes.  

Exemple:  

En un supòsit de fet en el qual existeix un cabal hereditari de 100.000 € a partir per parts iguals entre 4 *coherederos. No obstant això, el causant va fer una donació de 20.000 € un any abans a favor de l’hereu “A” i aquesta té la condició de *colacionable.  

Se sumaran els 20.000 € corresponents a la donació, formant un cabal *relicto de 120.000, a repartir 30.000 a cada hereu.  

Havent rebut ja 20.000 €, a l’hereu “A” únicament li correspondrà adjudicar-se 10.000 €.  

 

Quin és la intenció inicial de la col·lació? 

 La jurisprudència ha tractat d’explicar la facultat de dispensa sobre la idea que la intenció inicial de la col·lació és la de procurar entre els hereus legitimaris la igualtat o proporcionalitat en les seves percepcions, per presumir-se que el causant no va voler la desigualtat de tracte, de manera que la donació atorgada a un d’ells es considera com a bestreta de la seva futura quota hereditària com apunta la *STS de 17 de març de 1989, però aquesta presumpció pot destruir-se per la sola voluntat del causant que, en tot cas, haurà de respectar les legítimes però, de cap manera, està obligat a la igualtat o proporcionalitat, perquè en el fons, realment, més que en la presumpció d’igualtat la col·lació es fonamenta en la voluntat del causant que les donacions efectuades en vida d’aquest el van ser a compte del que el donatari tindrà dret a rebre en l’herència. 

  •  No està subjectes a col·lació, la qual cosa a continuació es detalla: 
  1. Els pares no estaran obligats a *colacionar en l’herència dels seus ascendents el donat per aquests als seus fills 
  2. Tampoc es portaran a col·lació les donacions fetes al consort del fill; però si haguessin estat fetes pel pare conjuntament als dos, el fill estarà obligat a *colacionar la meitat de la cosa donada 
  3. No estaran subjectes a col·lació les despeses d’aliments, educació, curació de malalties, encara que siguin extraordinàries, aprenentatge, equip ordinari, ni els regals de costum. Tampoc estaran subjectes a col·lació les despeses realitzades pels pares i ascendents per cobrir les necessitats especials dels seus fills o descendents amb discapacitat. 
  4. No es portaran a col·lació, sinó quan el pare ho disposi o perjudiquin a la legítima, les despeses que aquest hagués fet per donar als seus fills una carrera professional o artística; però quan escaigui *colacionarlos, es rebaixarà d’ells el que el fill hauria gastat vivint a la casa i companyia dels seus pares. 
  5. Els regals de noces, consistents en joies, vestits i equips, no es reduiran com *inoficiosos sinó en la part que excedeixin en un dècim o més de la quantitat disponible per testament. 
  • Com es valoren els béns subjectes a col·lació? 

Pel valor que tinguin al temps d’obrir la hi successió, *art 1045 disposa: 

“No han de portar-se a col·lació i partició les mateixes coses donades, sinó el seu valor al temps en què s’avaluïn els béns hereditaris. L’augment o deterioració física posterior a la donació i àdhuc la seva pèrdua total, casual o culpable, serà a càrrec i risc o benefici del donatari.” 

 

Efectes de la col·lació 

El donatari prendrà de menys en la massa hereditària tant com ja hagués rebut, percebent les seves *coherederos l’equivalent, quan sigui possible, en béns de la mateixa naturalesa, espècie i qualitat. 

No podent verificar-se l’anterior, si els béns donats anassin immobles, els *coherederos tindran dret a ser igualats en metàl·lic o valoris mobiliaris al tipus de cotització; i, no havent-hi diners ni valors *cotizables en l’herència, es vendran altres béns en pública subhasta en la quantitat necessària. 

Quan els béns donats anassin mobles, els *coherederos només tindran dret a ser igualats en altres mobles de l’herència pel just preu, a la seva lliure elecció. 

Els fruits i interessos dels béns subjectes a col·lació no es deuen a la massa hereditària sinó des del dia en què s’obri la successió. 

Per regular-los, s’atendrà a les rendes i interessos dels béns hereditaris de la mateixa espècie que els *colacionados.

 

Elisa Ayguavives
Advocada
Departament de Private Law

Recommended Posts

Leave a Comment

Contacte

Podeu enviar-nos un correu electrònic i us contestarem, tan aviat com sigui possible.