In Tax

Són molt freqüents les operacions de separació de socis i és altament recomanable estructurar bé no sols l’operació des del punt de vista econòmic sinó també analitzar el seu impacte des del punt de vista fiscal.

És molt freqüent en l’àmbit de les empreses familiars (en particular, quan es produeix el relleu a les següents generacions) que hi hagi una branca familiar que no desitgi continuar amb el negoci i vulgui sortir de l’empresa familiar, per a destinar l’obtingut en ella a inversions particulars. Davant aquest escenari, es plantegen diferents alternatives que comporten implicacions fiscals diferents, com que siguin la resta de branques familiars que adquireixin directament les participacions del soci sortint, o bé, per exemple, que el soci sortint transmeti les seves participacions a la pròpia societat i posteriorment aquesta redueixi capital amortitzant les participacions adquirides, la qual cosa es coneix tècnicament com la separació d’un soci.

En l’article avui, analitzarem únicament les implicacions fiscals que es deriven en la separació d’un soci- persona física, no obstant això, abans de prendre una decisió sobre l’alternativa a triar per a la sortida del soci en qüestió és molt important analitzar quines implicacions fiscals es deriven de cadascuna d’elles.

Implicacions fiscals per al soci sortint (persona física)

Ha estat una qüestió molt controvertida com havien de qualificar-se les possibles rendes generades per al soci persona física per la seva sortida de la societat, si com a rendiment de capital mobiliari o com a guany patrimonial. La diferència pot ser molt rellevant a efectes fiscals no sols en l’àmbit dels impostos que graven la renda (per exemple, en l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, si es qualifica com a guany patrimonial és possible l’aplicació dels esmentats coeficients d’abatiment per a reduir el guany, no en el cas que es qualifiquin com a rendiments de capital mobiliari; en l’Impost sobre la Renda de no Residents, si es qualifiquen com a guanys patrimonials podria fins i tot aquest guany no quedar subjecta a imposició a Espanya) sinó també en l’Impost sobre el Patrimoni (els guanys patrimonials a més d’un any no es tenen en compte per al càlcul del límit de la quota a pagar en l’impost, si en canvi els rendiments de capital mobiliari, això es tradueix que, sent qualificades com a guanys patrimonials es redueix l’impost a pagar).

Sobre aquest tema, el criteri que ha vingut sostenint l’Administració Tributària ha estat de qualificar-los com a rendiments de capital mobiliari, excepte en aquells casos en què la separació s’emparés en un dret estatutari o legal. No obstant això, El Tribunal Econòmic Administratiu ha consolidat doctrina establint que, si un soci deixa d’ostentar la condició de soci, les rendes generades per aquesta separació es qualifiquen com a guanys patrimonials. A sensu contrari, si el soci només transmet part de les seves participacions, atès que no es tractarà d’una separació total, les rendes derivades de l’operació es qualificaran com a rendiments de capital mobiliari. Cal tenir aquest aspecte en compte, si s’està planificant una sortida a llarg termini del soci.

Implicacions fiscals per a la societat

La societat no haurà de practicar cap retenció amb independència de la seva qualificació com a guanys o com a rendiments de capital mobiliari. Només en el cas que es qualifiquin com a rendiments de capital mobiliari haurà de presentar un model davant l’Administració Tributària (el model 198) informant d’aquesta operació, atès que així l’Administració podrà creuar dades per a la declaració de la renda del soci sortint.

D’altra banda, cal tenir present que si la societat lliura al soci sortint quantitats en metàl·lic en contraprestació a les participacions, no tindrà aquesta cap impacte fiscal. En cas que lliuri béns o drets (per exemple, un immoble) haurà d’integrar en la seva base imposable de l’Impost de societats la diferència entre el valor net comptable del bé o dret lliurat i el seu valor de mercat. També caldrà determinar les implicacions fiscals que es derivessin en l’àmbit de la tributació indirecta.

En resum, són molt freqüents les operacions de separació de socis i és altament recomanable estructurar bé no sols l’operació des del punt de vista econòmic sobre la base de les possibles alternatives a implementar sinó també analitzar el seu impacte fiscal.

 

 

Emma S. Corretger
Advocada

Departament de Tax

Recent Posts

Leave a Comment

Contacte

Podeu enviar-nos un correu electrònic i us contestarem, tan aviat com sigui possible.