In Advisory

En seguiment a l’article publicat en la WMR del mes d’abril, detallarem les diferències més rellevants entre els conceptes Venture Capital i Private Equity.

En seguiment a l’article publicat en la WMR del mes d’abril, detallarem les diferències més rellevants entre els conceptes Venture Capital i Private Equity.

Abans, posarem en situació al lector per a refrescar alguns conceptes claus explicats en l’anterior article.

En el seu moment expliquem que les inversions de Capital de risc consistien en l’aportació de recursos financers de forma temporal a canvi d’una participació (pot ser tant majoritària com minoritària) a empreses no cotitzades amb elevat potencial de creixement, i que aquestes inversions es canalitzaven a través d’entitats especialitzades.

També vam introduir al lector que el procés d’inversió es basava en la cerca per part dels analistes de les entitats de projectes atractius amb un alt risc, però també amb una rendibilitat potencial elevada i que, una vegada seleccionades i després d’un procés exhaustiu de Due Dilligence, invertien en aquests projectes a l’espera d’obtenir aquesta rendibilitat.

Una altra de les característiques introduïdes era el caràcter temporal de la inversió i del moment d’entrada que, segons el model anglosaxó, és el que marcarà si parlem de Venture Capital o de Private Equity.
Per a explicar de manera més gràfica la diferència entre tots dos conceptes, en el model anglosaxó, posem com a exemple les etapes del cicle de finançament empresarial.

Actualment, el cicle de finançament d’una societat coincideix en gran manera amb el seu cicle de creixement. Al final, a mesura que l’empresa va generant més productes, necessita invertir en més desenvolupament i a superar aquells problemes i requeriments econòmics que van sorgint.

Així doncs, el cicle de finançament es divideix en les següents etapes:

  • Seed capital
  • Early stage
  • Later stage
  • Exit stage

A l’inici del projecte, el finançament prové principalment dels estalvis de l’impulsor del projecte i dels amics i familiars (Fools Friendsand Family) i dels Business Angels.

Una vegada el projecte comença a tenir una estructura clara i un producte més definit, entrem en l’etapa denominada Seed Capital (Capital Llavor). Aquest capital serà necessari per a desenvolupar finalment el producte i llançar-lo al mercat perquè sigui validat per als primers usuaris.

Una vegada superada aquesta etapa de validació del producte i juntament amb la captació dels primers clients, la següent etapa per als fundadors de l’empresa és expandir-se mitjançant l’obertura de noves oficines/fàbriques, augment de la plantilla i consolidar-se en el mercat. Aquesta etapa es defineix com Early Stage on els inversors pretenen aconseguir una nova injecció econòmica. Una altra de les característiques en aquesta fase és l’augment dels ingressos per vendes una vegada el producte ja s’ha validat.

En la fase Later Stage, les rondes de finançament aconsegueixen uns imports molt superiors a les fases anteriors pel fet que les startups ja han aconseguit la maduresa. Normalment aquest tipus de rondes es consideren una espècie de pont cap a etapes precedents a un exit.

Finalment, la fase de sortida (Exit Stage)consisteix que els inversors que van entrar en el seu moment en el capital de la startup i que arribats a aquest punt encara formen part del capital de la Societat, decideixen vendre les seves participacions o fusionar l’empresa amb un altre competidor del mercat.

Per part seva, el private equity (capital privat) es refereix a la inversió en empreses consolidades o en fase de creixement, sobre les quals ja existeix un historial de negoci i el risc és menor.

En aquest cas, es divideix en:

Capital expansió: on es financen empreses operatives en fase de creixement amb objectius tals com el llançament d’un nou producte o el creixement en una nova zona geogràfica.

Compra palanquejada: on una part de la compra es finança mitjançant recursos aliens aportats per una entitat financera diferent a la de capital de risc i una altra mitjançant els diners que aporten els inversors. Els recursos aliens s’asseguren sobre la base dels actius de l’empresa i a la previsió dels seus fluxs de caixa.

Substitució: on l’entitat inversora entra en l’empresa per a ocupar el lloc d’un accionista anterior que desitja retirar-se (el cas típic en una empresa familiar amb problemes successoris on el capital de risc inverteix per a garantir la continuïtat del negoci).

Reorientació: on es finança el canvi d’orientació d’una empresa que travessa dificultats.

*Destacar que aquesta classificació és pròpia del món anglosaxó i que, a nivell espanyol, poden no dividir-se entre totes dues denominacions si no que es parla només d’inversions de Capital de risc.

 

Xavier Puiggròs
Economista
Departament d’Advisory

Recent Posts

Leave a Comment

Contacte

Podeu enviar-nos un correu electrònic i us contestarem, tan aviat com sigui possible.