In Tax

La compensació es pot donar dins de dos àmbits:

1. Pèrdues d’un patrimoni particular:

Abans de veure com es compensen les pèrdues és necessari assenyalar que la Llei rebutja com a pèrdues aquelles que no es justifiquin, és a dir, de la qual no existeixi prova, tant de l’existència real com de la raó i l’origen de la mateixa.

Amb la modificació de la redacció de l’article 49 de la LIRPF, amb la Llei 26/2014, de 27 de novembre, s’estableix que la integració i compensació a la base imposable de l’estalvi es compensen entre sí els saldos positius i negatius dels rendiments de l’exercici de la base de l’estalvi (rendiments del cabdal mobiliari: interessos, cupons, dividends, venda de bons, assegurances…).
Si després d’aquesta operació continua havent-hi saldo negatiu, es pot compensar amb el saldo positiu de les rendes de la base de l’estalvi, amb un límit del 20% d’aquest saldo positiu en 2017 i 25% en 2018 i següents.
Finalment, si encara queda saldo negatiu, tenim els quatre exercicis següents per compensar-ho.
Encara que en un determinat any el contribuent no tingui guanys o rendiments de l’estalvi amb els quals compensar les pèrdues, és important declarar-les perquè la situació pot canviar en exercicis posteriors i generar-se ingressos.

Per això és important planificar si es té intenció de vendre algun immoble amb guany, o algun fons d’inversió o accions amb guany, ja que es podria analitzar en quin exercici realitzar aquestes operacions per poder aprofitar la compensació amb les pèrdues obtingudes.
Encara que en un determinat any el contribuent no tingui guanys o rendiments de l’estalvi amb els quals compensar les pèrdues, és important declarar-les perquè la situació pot canviar en exercicis posteriors i generar-se ingressos.

2. Bases negatives dins del patrimoni empresarial:

A nivell societari, les pèrdues també poden tenir un impacte molt significatiu en la presa d’importants decisions de compra i venda d’empreses.
En el cas de l’Impost de societats, sempre que al final de l’exercici la base imposable de l’impost obtinguda per l’empresa resulti ser negativa, l’entitat tindrà dret, d’una banda, a compensar les pèrdues encara que aquestes procedeixin exclusivament d’ajustos fiscals, i per un altre a la devolució de totes les retencions suportades, pagaments fraccionats i ingressos a compte efectuats.

La Llei de l’Impost de societats permet doncs disminuir els beneficis fiscals d’un exercici amb pèrdues fiscals d’exercicis anteriors, i encara que no s’estableix límit temporal algun, si es determina el límit quantitatiu del 70 % de la base imposable prèvia a l’aplicació de la reserva de capitalització i a la seva integració. Encara que, en qualsevol cas, es podran compensar en el període impositiu bases imposables negatives fins a l’import d’1.000.000 d’euros, o la part proporcional en el cas que el període impositiu sigui inferior a l’any.

La Llei de l’Impost de societats permet doncs disminuir els beneficis fiscals d’un exercici amb pèrdues fiscals d’exercicis anteriors

Quant al període amb el qual expliquen les empreses per poder compensar les pèrdues, indicar que el termini ha canviat molt al llarg del temps, doncs aquest s’ha anat ampliant amb la finalitat d’afavorir la creació d’empreses. Actualment i per a períodes impositius iniciats amb posterioritat a l’1 de gener del 2015, la base imposable negativa d’un període podrà compensar-se amb bases imposables positives dels exercicis següents sense límit temporal algun.

És important tenir en compte que el dret de l’Agència Tributària per iniciar un procediment de comprovació de les bases imposables negatives compensades o pendents de compensació prescriurà als 10 anys a explicar des de l’endemà a aquell que finalitzi el termini establert per presentar la declaració o autoliquidació corresponent al període impositiu en què es va generar el dret a la seva compensació, per la qual cosa s’ha de guardar tota la documentació que justifiqui l’existència d’aquestes bases durant aquest període de temps.
Amb caràcter general, el dret a la compensació no té caràcter transmissible, per la qual cosa només l’empresa que ho va generar pot exercir-ho. L’excepció la constitueixen les empreses que es dissolen com a conseqüència d’una fusió o una escissió total en aquest cas el dret de compensació sí podrà transmetre’s a l’empresa adquirent.

D’altra banda també, les bases imposables negatives són una de les causes d’exclusió del règim de consolidació fiscal en l’Impost de societats. La llei diu que quan al tancament de l’exercici alguna entitat pertanyent al grup acumuli unes pèrdues (incloses les generades en aquest exercici) que deixin reduït el seu patrimoni net a una quantitat inferior a la meitat de la seva capital social, “tret que a la conclusió de l’exercici en el qual s’aproven els comptes anuals (és a dir, en l’exercici següent) aquesta última situació hagués estat superada” (article 58.4.d. de la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l’Impost de societats, o “LIS”).

No obstant això, per a l’exercici 2015 i següents únicament haurà de comparar-se la situació patrimonial de la companyia en referència a la data del tancament dels exercicis, amb independència que durant l’any s’hi hagi restablert, encara que només sigui temporalment, tal situació patrimonial. Així, si durant dos exercicis consecutius els seus comptes anuals presenten una situació de desequilibri patrimonial aquesta entitat haurà quedat exclosa del grup amb efectes retroactius.

En conclusió, en aquestes situacions convindrà plantejar-se, unes setmanes abans que es tanqui el següent exercici, la necessitat o no de dur a terme alguna ampliació de capital o aportació de socis per corregir tal situació al més aviat possible.

 

Daniela Petruzzi
Advocada
Departament Fiscal

Recommended Posts

Leave a Comment

Contacte

Podeu enviar-nos un correu electrònic i us contestarem, tan aviat com sigui possible.