In Corporate

Les polítiques de compliment normatiu pretenen la implementació d’una cultura orientada a evitar que la societat serveixi d’instrument per a la comissió de delictes.

És creixent la preocupació per part de les societats mercantils per dur a terme programes de compliment normatiu, especialment en l’àmbit penal, denominat amb el terme anglosaxó compliance penal, amb la finalitat d’evitar les responsabilitats dels òrgans d’administració. En què consisteixen aquestes obligacions? Quines responsabilitats es poden derivar? Com hem d’implementar un programa de compliance? D’aquestes qüestions ens ocuparem en aquest article i en els dos següents, amb el propòsit de proporcionar una primera orientació sobre la matèria, sense perjudici del seu necessari desenvolupament mitjançant els serveis professionals oportuns.

1. Concepte: 

El compliance suposa l’adopció per part dels òrgans d’administració de polítiques i metodologies preventives que millorin el govern de les societats, amb la finalitat d’incentivar la implementació de mecanismes que impedeixin que s’utilitzin en la comissió de delictes.

Les polítiques de compliance troben la seva naturalesa en el binomi normatiu:

  • L’article 31.bis del Codi Penal, d’acord amb la modificació de 2010, que introdueix el concepte de responsabilitat penal de les persones jurídiques, de manera independent a la responsabilitat penal de les persones físiques autores d’un delicte;
  •  L’haver de diligencia dels administradors socials contemplat en l’article 225 de la Llei de societats de capital.

2. Imputació de la societat 

Les societats poden ser responsables penalment, i d’aquesta manera els seus administradors, per una doble via:

  • a. Delictes comesos pels administradors o representants legals de la societat, actuant en nom o per compte d’aquesta en el marc del desenvolupament de les seves activitats, i que alhora suposa un benefici directe o indirecte a la societat (per exemple, el delicte fiscal).
  • b. Delictes comesos mitjançant l’incompliment greu dels deures de vigilància, supervisió i control sobre les persones vinculades a l’empresa, que ha facultat la comissió del delicte en benefici de la societat i actuant per compte d’aquesta (per exemple, l’absència de programa de compliment normativa i de la seva correcta implementació).

Únicament es produeix la responsabilitat penal de la societat per aquells delictes que específicament indica el Codi Penal.

3. Exempció de responsabilitat 

Les causes d’exempció de la responsabilitat de les societats segueixen el següent esquema:

1.Per a l’exempció dels delictes comesos pels administradors o representants legals s’exigeix:

  •  L’adopció i execució per part de l’òrgan d’administració d’un programa de compliance, amb anterioritat a la comissió del delicte, idoni per a evitar la comissió del delicte comès.
  •  La supervisió del funcionament i compliment del programa de compliance s’hagi confiat a un òrgan específic de la societat (en les societats de reduïda dimensió és el propi òrgan d’administració).
  •  El delicte s’hagi comès mitjançant l’elusió fraudulenta dels models de prevenció i control.
  •  L’òrgan de vigilància no hagi incorregut en omissió o en un exercici insuficient de supervisió i control.

La cultura de cumplimiento normativo pretende expulsar del mercado aquellas sociedades que constituyen un peligro, incluso por omisión, en el correcto funcionamiento de su actividad

2. Per a l’exempció dels delictes comesos per la resta de les persones vinculades a la societat s’exigeix únicament que la societat adopti i executi eficaçment el programa de compliance, amb anterioritat a la comissió del delicte, idoni per a evitar la comissió del delicte comès.
Si la implantació del programa de complianceno és adequat, pot actuar com a atenuant.

La intensitat i l’abast de les mesures de compliance a adoptar han d’establir-se de manera individual per a societat, d’acord amb la seva complexitat organitzativa, els seus recursos econòmics i els regs penals en la seva activitat. L’única excepció normativa establerta per a les Pimes consisteix en l’exempció que les funcions de compliance poden ser assumides directament per l’òrgan d’administració.

En definitiva les polítiques de compliancepretenen la implementació per part dels administradors de la societat d’una cultura orientada a evitar que aquesta serveixi d’instrument per a la comissió de delictes, finalitat en la qual ha d’implicar-se tant l’òrgan d’administració com treballadors. Aquestes mesures redunden en una millor valoració en el mercat d’aquelles societats que aconsegueixen els objectius en el compliment normatiu, alhora que pretén expulsar del mercat aquelles societats que constitueixen un perill, fins i tot per omissió, en el correcte funcionament de la seva activitat. D’aquesta manera assistim amb més freqüència al fet que les empreses exigeixin als seus clients i proveïdors acreditar la implementació i compliment de programes de compliment normatiu per al desenvolupament de relacions comercials.

Les greus conseqüències d’eludir les obligacions de compliance, que poden suposar penes de multa o dissolució de la societat, així com penes privatives de llibertat per als seus administradors, exigeixen actuacions decidides en la implantació de programes de compliment normatiu per part de professionals qualificats.

En el pròxim article abordarem el contingut i funcions del programa de compliance a adoptar per les societats, i deixarem per a un tercer i últim les penes i conseqüències previstes per a les societats i els seus administradors com a responsables penals dels delictes.

 

 

Manel Casal
Advocat
Departament d’organització societària

Recent Posts

Leave a Comment

Contacte

Podeu enviar-nos un correu electrònic i us contestarem, tan aviat com sigui possible.