El canvi permanent que caracteritza la nostra societat fa cada vegada més evident el principi que cap relació humana és per a tota la vida, i en aquest sentit les relacions societàries no són una excepció, per molt que l’emprenguem amb el millor ànim i l’aspiració legítima de continuïtat indefinida. Hem de preveure com i en quines condicions deixarem la societat si perdem l’interès en aquells objectius i/o persones que ens van animar a emprendre el projecte societari. Una espècie de contracte en previsió de ruptura matrimonial, salvant les distàncies, que l’àmbit mercantil presa la denominació de dret de separació.
El dret del soci a separar-se de la societat es configura com un dret individual i inderogable, en el sentit que no pot excloure’s en els estatuts, alhora que tan sols és renunciable en condicions molt específiques. D’altra banda ha de tenir-se en compte que no es configura com un dret incondicionat, perquè només pot exercir-se davant les causes taxades en la llei de societats de capital (causes necessàries) i en els estatuts (causes facultatives), perquè fora de les previsions estatutàries i legals no pot exercir-se el dret de separació.
L’exercici del dret de separació atorga al soci el dret a obtenir el valor de mercat de la seva participació en la societat mitjançant amortització de les seves participacions socials, amb la consegüent reducció del capital, o l’adquisició per la societat d’aquestes participacions, en el cas que la Junta General hagi autoritzat aquesta adquisició.
Mancant acord sobre el valor de mercat de les participacions socials o sobre la persona que hagi de valorar-les i el procediment a seguir per a la seva valoració, les participacions seran valorades per un auditor de comptes, diferent al de la societat, designat pel Registrador Mercantil del domicili social a sol·licitud de la societat.
Les causes legals de separació (article 346 de la Llei de societats de capital) es fonamenten en el fet que la societat modifica de manera substancial el contracte societari, i que són les següents:
- a) Substitució o modificació substancial de l’objecte social.
- b) Pròrroga de la societat.
- c) Reactivació de la societat.
- d) Creació, modificació o extinció anticipada de l’obligació de realitzar prestacions accessòries, excepte disposició contrària dels estatuts.
- e) Modificació del règim de transmissions de participacions socials, aplicable exclusivament per a les societats limitades.
- f) Transformació de la societat en un altre tipus social.
- g) Fusió transfronterera intracomunitària.
- h) Trasllat del domicili social a l’estranger.
- i) Mancada de distribució de dividends.
Esment específic mereix l’última de les causes de separació davant l’absència de distribució de dividends, amb la finalitat de protegir al minoritari del reiterat acord de la majoria de no distribuir beneficis, sobre aquesta qüestió ja dediquem un article específic que pots consultar en l’article Abús de la majoria social: el dret de separació del soci davant l’absència de repartiment de beneficis que ha estat objecte de diferents modificacions i suspensions des de la seva introducció en 2011.
La titularitat del dret de separació correspon als socis que no han votat a favor del corresponent acord, així:
- a) els socis que han votat en contra, s’abstinguessin o el vot de la qual es va declarar nul.
- b) els absents a la reunió de la junta en la qual es va adoptar l’acord.
- c) els titulars d’accions o participacions socials sense vot.
Els estatuts socials poden establir altres causes de separació addicionals a les legals, establint el procediment per al seu exercici d’acord amb els següents requisits:
- a) Ha d’acreditar l’existència de la causa.
- b) La forma i termini per a l’exercici del dret de separació.
- c) El consentiment de tots els socis.
Les causes de separació previstes en els estatuts no han d’estar vinculades necessàriament a l’adopció d’acords socials, sinó que també poden venir determinats per fets relatius a la vida de la societat o per circumstàncies personals dels socis, admetent-se la possibilitat que els estatuts reconeguin com a causa de separació la simple voluntat del soci, normalment amb la finalitat de protecció de la minoria i associada a la prohibició de transmissió de les participacions socials.
El dret de separació ha d’exercitar-se mitjançant comunicació fefaent dirigida a l’òrgan d’administració), que s’exercita per la sola voluntat del soci i que no necessita de l’aprovació o ratificació de la societat o la ratificació, que generalment haurà d’executar-se en el termini d’un mes des de la seva comunicació.
Ha de tenir-se en compte que el soci separat quedarà subjecte a la responsabilitat prevista en els articles 331 i 332 de la Llei de Societats de Capital, i en conseqüència respondrà amb la societat del pagament dels deutes socials contrets amb anterioritat a la data en què la reducció fos oposable a tercers, si bé amb límit l’import del percebut en concepte de restitució de l’aportació social.
El dret del soci a separar-se de la societat es configura com un dret individual e inderogable, en el sentit que no pot excloure’s en els estatuts
El dret de separació ha d’exercir-se sempre en atenció als principis de bona fe i sense perjudici de la pròpia societat o de tercers, ja siguin els creditors socials que poden veure disminuït el patrimoni de la societat, o la pròpia societat, que pot veure’s culpable en causa de dissolució, com a conseqüència de la necessària reducció del seu capital social.
Si bé el règim del dret de separació presenta aspectes controvertits, com l’homologo dret d’exclusió, entenem fonamental que en el moment de la constitució de la societat, on tenim els millors ànims, s’abordi la reflexió per al seu reflex en els estatuts dels elements que puguin determinar dissensió entre els socis i dels mecanismes per a la seva superació, així com la sortida del soci discrepant, sempre d’acord amb l’interès superior de la societat i en conseqüència de la viabilitat del projecte. Consulta’ns per a determinar si en els teus estatuts disposes dels mecanismes necessaris per a resoldre les possibles divergències entre socis.
Manel Casal
Advocat
Departament d’organització societària
