In Corporate

La remuneració dels administradors de la societat ha estat tradicionalment una qüestió conflictiva, tant per la contraposició d’interessos entre l’administrador que aspirarà a la major retribució possible, i la societat i els socis que pretendran reduir aquesta despesa per obtenir un major rendiment (en aquest sentit veure els codis de bon govern 2009/385/CE); conflictivitat a la què s’han afegit les qüestions fiscals.

La Llei de societats de capital (arts. 217 i ss i 249) estableix que per defecte el càrrec d’administrador d’una societat és gratuït, llevat de d’una regulació en els estatuts. Pot interessar a la societat que els administradors, o algun d’ells, puguin exercir a més funcions executives remunerades, normalment amb caràcter d’alta direcció, i en aquest cas hi ha un doble vincle:

  • Estatutari: per a les funcions d’administrador la seva retribució haurà d’estar prevista en els estatuts i determinada anualment per la junta general de socis.
  • Contractual: per les funcions d’alta direcció, la societat i l’administrador hauran de convenir un contracte que haurà de ser aprovat per 2/3 dels membres del Consell d’Administració, amb abstenció de l’interessat, amb els límits que estableixi la junta.

Una recent sentència del Tribunal Suprem (26/2/2018 RJ 98/2018) modifica profundament el criteri vigent per a les societats no cotitzades, establint un criteri unitari per a la retribució de l’administrador, pel qual són inherents al càrrec tant les facultats deliberatives com executives, establint un sistema de decisió de triple nivell:

  • Previsió estatutària: els estatuts han de preveure qualsevol remuneració de l’administrador, inclosa la laboral, si bé no cal una quantificació determinada, sinó un mètode de càlcul.
  • Acords de la junta general: per establir amb caràcter anual l’import màxim de la retribució i la política de remuneracions.
  • Acords de l’òrgan d’administració: per a la distribució de la retribució entre els administradors.

Si es produeix la simultaneïtat entre les funcions d’administrador i laborals, el vincle entre la societat i l’administrador és exclusivament mercantil, doncs s’entén que les funcions executives queden integrades en les funcions d’administrador (teoria del vincle).

A efectes fiscals quan existeix una situació de doble vincle:

  • La retribució de l’administrador és deduïble en l’impost sobre societats sempre que així estigui establert en els estatuts, altrament tenen la consideració de donacions i per tant no deduïbles. Per contra les retribucions laborals seran deduïbles en tots els casos.
  • A efectes d’IRPF les funcions d’administrador absorbeixen les funcions executives i en conseqüència les retribucions percebudes tenen la consideració de rendiments del treball (si bé cal determinar en cada cas la retenció a fer).

A efectes del règim de la seguretat social:

  • Els administradors que tan sols desenvolupin funcions d’administrador en queden exclosos.
  • Els administradors que desenvolupin també funcions executives es regiran pel règim especial de treballadors autònoms (RETA) o pel règim assimilat en funció de si tenen o no el control efectiu de la societat.

L’actual regulació serà objecte de propers canvis en motiu de la Directiva 2017/828 que els estats hauran de transposar al seu ordenament intern per tot el 10 de juny de 2019.

D’acord amb aquests paràmetres la retribució dels administradors de la societat ha de ser objecte d’una acurada anàlisi, tant per criteris de legalitat com d’eficiència econòmica i fiscal, i en aquest sentit recomanem una modificació dels estatuts per tal que recullin el sistema íntegre de retribució dels administradors, incloent els consellers delegats i executius.

 

Manel Casal
Advocat
Departament de Corporate

Recommended Posts

Leave a Comment

Contacte

Podeu enviar-nos un correu electrònic i us contestarem, tan aviat com sigui possible.