A la fi de gener va finalitzar el termini de consulta pública obert pel Ministeri d’Economia i Empresa, en relació a l’avantprojecte de Llei de foment de l’ecosistema de stratups, com a inici del procediment la seva tramitació legislativa, pel qual se sol·licita l’opinió de ciutadans i entitats en relació a qüestions com la delimitació conceptual d’una startup, els requisits que hauran de complir els agents inversors privats o business angels, i les mesures necessàries per al suport i impuls a la creació i activitat de les startups, entre altres aspectes reguladors.
Hem d’entendre com strartups aquelles empreses de recent creació, normalment fundades per emprenedors, de base tecnològica, innovadores i amb una elevada capacitat de ràpid creixement.
La normativa en curs d’elaboració pretén crear un marc legal adequat a l’emprenedoria de base tecnològica, permetent la flexibilitat que requereix el dinamisme de l’ecosistema innovador. Així la nova regulació reconeixerà una naturalesa jurídica específica per a aquestes empreses, que presenten una sèrie de singularitats. En particular el potencial global dels seus models de negoci, la seva forta vocació innovadora i les especificitats de les seves necessitats de finançament durant les primeres etapes de vida dels projectes, a partir d’un model productiu basat en la innovació i en valors d’inclusió i sostenibilitat.
La cultura emprenedora a Espanya mostra un ràpid creixement i es converteix en un sector estratègic. En 2018 es van fundar un total de 4.115 noves startups, un 56% més de les que es van crear tres anys enrere. Aquest desenvolupament ha anat acompanyat d’un augment en el volum d’inversió, que en 2018 va aconseguir els 1.312M d’euros, un 128% més que en 2015.
Al nostre criteri una regulació adequada dels aspectes claus de l’entorn stratup ha d’afavorir la creació de startups i atreure talent i inversions, en un context internacional de forta competència, reptes que passen per les qüestions que enumerem a continuació.
1. Delimitació del concepte de “startup “
És important delimitar el concepte de “startup”, i en conseqüència l’abast subjectiu de la norma. Entenem que seria convenient un concepte ampli de “startup”, pel qual s’inclogués qualsevol entitat que complís els següents requisits:
a. que desenvolupi un projecte innovador, amb un model de negoci escalable i replicable, de recent creació (inferior a 5 anys),
b. que la majoria dels socis tinguin una edat inferior a 35 anys, excepte per la pèrdua de control dels fundadors per processos de finançament,
c. amb una xifra de facturació reduïda o que generi pèrdues continuades durant els primers 5 anys.
2. Accés al finançament.
La norma té el repte de definir les formes de finançament extern i els agents inversors externs, amb la finalitat d’atorgar seguretat jurídica a les inversions que es realitzen.
El model de finançament més utilitzat per les Startups en una fase inicial és el “crowfunding”, com a alternativa als mitjans de finançament tradicionals, si bé cada vegada més assistim a les ICOs (“Initial Coin Offering”) en criptomonedas (tokens), que atorguen participació en els futurs ingressos o en l’augment de valor de l’entitat emissora o d’un negoci.
3. Mesures fiscals i laborals
En l’inici de la seva activitat les stratupsrequereixen d’una càrrega fiscal molt reduïda, amb la finalitat de contribuir a destinar tots els recursos disponibles al creixement i consolidació del projecte. En aquest sentit entenem que seria oportú:
En IRPF:
- Millorar el tractament fiscal dels sistemes retributius basats en el lliurament d’accions o participacions de les “startups” i plans de “stock options”.
- Exempció sobre els dividends procedents de startups.
- Incentius fiscals en matèria de guanys i pèrdues patrimonials: procedents de vendes d’inversions, sense obligació de reinversió o procedents de venda d’actius afectes a activitats econòmiques si es produeix reinversió.
- Incrementar la reducció actual del 20% del rendiment net d’activitats econòmiques en els casos d’inici d’activitat, tant des d’un punt de vista temporal com quantitatiu.
En Impost de societats:
- Equiparar el règim de tributació dels socis inversors en una activitat emprenedora (dividends i plusvàlues) al qual actualment gaudeixen per règim especial els inversors en capital de risc (especialment els inversors no residents).
- Introduir exempcions o règims de diferiment en la tributació de plusvàlues a condició de la reinversió en altres societats “emprenedores”.
- Establir un incentiu fiscal en forma de deducció en quota a la inversió en activitat emprenedora en l’Impost de societats, similar al de l’IRPF.
- Substituir l’actual tributació reduïda del 15% el primer any de benefici i el següent per un règim d’exempció temporal (vacances fiscals) en l’Impost, durant els cinc o deu primers anys d’activitat emprenedora (des de l’obtenció de beneficis), estenent aquest incentiu a l’empresari individual.
Cap igualment esperar una important reducció de les quotes a la Seguretat Social i bonificacions en els primers contractes laborals realitzats, mentre mantinguin la seva condició de startup.
D’acord amb les directrius exposades, desitgem que la nova normativa estableixi un ecosistema emprenedor que potenciï un dinamisme d’acord amb la naturalesa de l’entorn, que no suposi un fre a l’expansió de les startups, sinó tot el contrari.
Manel Casal
Advocat
Departament d’ Organització societària
