In Corporate

En aquest article i el següent tractarem dues eines molt útils per al finançament d’empreses, com són els presta’ns participatius i els préstecs convertibles, especialment utilitzats en els últims temps per les startups, en els quals el prestador té una posició privilegiada per a poder entrar dins de l’accionariat de l’empresa. És important entendre la diferència entre aquestes dues modalitats de préstecs i dels avantatges que presenten en cada cas.

El préstec participatiu es regula en el Reial decret llei 7/1996, de 7 de juny, sobre mesures urgents de caràcter fiscal i de foment i liberalització de l’activitat econòmica, així com em la Llei 10/1996, de mesures fiscals urgents.

El préstec participatiu és una modalitat de préstec obert, en el qual el tipus d’interès es vincula a l’evolució de l’empresa i en conseqüència si l’empresa no obté beneficis l’interès és zero. En el contracte s’estableix per un període de temps després del qual l’inversor podrà demanar, segons la seva preferència, la devolució del préstec o decidir convertir-lo en un percentatge de participació en el capital de la societat, constituint un instrument d’indubtable interès per la seva flexibilitat, economia i rapidesa.

Un dels motius per a recórrer a aquesta fórmula de finançament és la limitació del risc, perquè si l’empresa no creix com s’esperava, l’inversor pot optar per reclamar la devolució del préstec i renunciar a entrar com a soci de l’empresa. Si la societat es declarés en concurs l’inversor tindrà una posició de creditor sol per davant de la resta de socis.

La garantia de reemborsament del prestador s’estableix només per davant dels accionistes

El préstec participatiu té les següents característiques:

  • Habitualment es constitueix amb un venciment a llarg termini.
  • El prestador percebrà un interès variable determinat en funció de l’evolució de l’activitat de l’empresa. Els criteris per a determinar l’evolució de l’empresa es poden configurar segons diferents variables: benefici net, import de les vendes, patrimoni net, acabar un producte, aconseguir un nombre de clients, i sol establir-se un límit màxim a aquest tipus d’interès.
  • Poden incorporar alhora un interès fix amb independència de la marxa de l’empresa, que sol ser un diferencial inferior al dels préstecs corrents.
  • No existeix llibertat per a amortitzar-ho de forma anticipada, perquè la norma d’aplicació només permet cancel·lar anticipadament el préstec si es compensa amb una ampliació de la mateixa quantitat en el capital de l’empresa, amb la finalitat que no es descapitalitzi i s’eviti el perjudici a altres creditors.
  • Sol incloure una clàusula penalizadora per al cas d’amortització anticipada.
  • Tenen un rang d’exigibilitat subordinat a qualsevol altre crèdit o obligació de l’empresa beneficiària. Això significa que el prestador es col·loca després dels creditors comuns en un procés concursal i només cobrarà per davant dels accionistes de la societat. Així el prestador assumeix un risc similar al dels propietaris.
  • Computa a l’efecte de patrimoni net, amb especial incidència en la reducció de capital i liquidació de societats.
  • Normalment no requereixen d’aval personal en la mesura que és la pròpia empresa que respon de la devolució del préstec i els seus interessos.
  • Restringeixen l’actuació de la societat en la mesura que determinats acords es limiten a l’aprovació del prestador: la venda d’actius, desviacions pressupostàries, creació o entrada en filials, ….
    L’inversor sol exigir el compliment de determinades obligacions d’informació, que normalment un prestador normal no tindria.
  • Per la seva configuració, el cost financer és major que en altres modalitats de préstecs, alhora que limita la capacitat operativa de la societat.
  • A partir de l’1 de gener del 2015 els interessos (fixos i variables) reportats com a conseqüència de la formalització de préstecs participatius seran deduïbles en l’Impost de Societats, excepte aquells corresponents a crèdits participatius en els quals el creditor sigui una empresa del grup (art.42 Codi Comerç), i en aquest cas tindran la consideració de dividends.

El prestador percebrà un interès variable determinat en funció de l’evolució de l’activitat de l’empresa

Els préstecs participatius poden ser una font de finançament interessant per a determinades societats, en la mesura que solen ser préstecs a llarg termini en els quals es limita la possibilitat d’amortització anticipada, per la qual cosa el prestador és el primer interessat en l’èxit del projecte finançat per a assegurar-se la devolució del capital prestat. Igualment, en cas de desequilibri patrimonial i que existeixi obligació de reduir o liquidar la societat, el préstec participatiu es considerarà part del patrimoni net i ajudarà a evitar o retardar la liquidació de la societat.

El prestador té una posició privilegiada per a poder entrar dins de l’accionariat de l’empresa

El préstec participatiu s’ha convertit en una via de finançament alternatiu i complementari a l’ampliació de capital cada vegada més freqüent, alhora que pot suposar un reconeixement del projecte empresarial, de la imatge de l’empresa, i en conseqüència un reclam per a nous inversors, si bé per a la seva correcta eficàcia han d’equilibrar-se adequadament per als regs i garanties mitjançant un contracte redactat adequadament. Consulta’ns si tens dubte de com instrumentalitzar un préstec participatiu o com dur a terme una negociació per a determinar les seves condicions.

 

 

Manel Casal
Advocad
Departament d’organització societària

Recent Posts

Leave a Comment

Contacte

Podeu enviar-nos un correu electrònic i us contestarem, tan aviat com sigui possible.