In Corporate

La inclusió en els estatuts socials de l’obligació dels socis de donar compliment a l’establert en el protocol familiar i en el seu defecte l’exclusió de la societat, compleix amb els requisits bàsics d’un contingut concret i determinat

La Dirección General de Registros y del Notariado (DGRN), mitjançant resolució de data 26 de juny de 2018, ha reconegut la possibilitat d’incloure en els estatuts d’una societat l’obligació de complir amb l’establert en el protocol familiar, obligant als socis mitjançant la figura de la prestació accessòria, amb el que s’aconsegueix una evident major protecció de la seva eficàcia.

Les societats familiars sovint convenen un acord privat entre els seus membres, amb la finalitat d’establir les regles i valors que regiran la seva actuació en l’àmbit societari, i de manera específica aspectes sensibles, i sovint conflictius, com la successió en la gestió del negoci, l’entrada de nous membres de la família, o els mecanismes per a la resolució de conflictes.

El protocol familiar, que sol tenir un contingut més ampli que el dels pactes parasocials, es defineix, a l’efecte del seu accés al Registre Mercantil, pel Reial decret 171/2007, de 9 de febrer, com “aquell conjunt de pactes subscrits pels socis entre si o amb tercers amb els quals mantenen vincles familiars que afecten una societat no cotitzada, en la qual tinguin un interès comú amb l’objectiu d’aconseguir un model de comunicació i consens en la presa de decisions per regular les relacions entre família, propietat i empresa que afecten a l’entitat”.

L’article 86 de la Llei de Societats de Capital permet que en els Estatuts s’estableixin, amb caràcter obligatori per tots o alguns dels socis, prestacions accessòries diferents de les aportacions de capital, configurant-les així com obligacions de naturalesa societària i caràcter estatutari, si bé exigeix que constin en els propis Estatuts els trets bàsics de les mateixes, i, en primer lloc, que s’expressi el seu “contingut concret i determinat”.

La valoració de la infracció de la prestació accessòria imposada queda en primer terme al criteri de l’òrgan d’administració

Aquests acords en forma de protocol quedaven fora de les regles societàries (estatuts i reglament del consell i de la junta), ja sigui per la dificultat del seu encaix legal o per la voluntat de no publicitat de les regles familiars, que els fa incompatibles amb la publicitat registral, i en conseqüència poden tenien una certa dificultat per a la seva eficàcia, especialment en situacions de conflicte, que han provocat en ocasions el rebuig als protocols familiars.

En la seva resolució, la DGRN ha reconegut la possibilitat de configurar l’obligació de donar compliment a les obligacions establertes en el protocol familiar, establint en els estatuts socials una prestació accessòria, de tots o alguns dels socis, de manera que l’incompliment del protocol familiar comporta l’incompliment de la prestació accessòria i d’aquesta manera la seva exclusió de la societat.

Així doncs és possible establir una prestació de contingut determinable, si bé serà necessari que s’estableixin les bases o criteris que permetin fer-ho de manera que atorguin la deguda claredat i seguretat a les relacions entre els interessats. Aquesta exigència ve corroborada pel fet que les prestacions accessòries, encara que tinguin naturalesa societària, són obligacions fruit d’una relació jurídica entre les parts, la societat i els socis obligats, la qual cosa imposa recórrer supletòriament al règim general del dret d’obligacions en atenció a la seva existència i validesa (articles 1088, 1271 i 1273 del Codi Civil).

Amb aquest pronunciament se supera la consideració que el contingut de la prestació accessòria, consistent a donar compliment al protocol familiar acceptat per tots els socis i elevat a escriptura pública, no compleixi amb el requisit legal de “concreció i determinació”, en referir-se a un protocol familiar subscrit al marge dels estatuts socials de l’empresa familiar, de manera que el seu íntegre contingut queda determinat extra-estatutàriament de manera cognoscible no solament pels socis actuals, que ho havien aprovat unànimement en la junta, sinó pels futurs socis que, en adquirir les accions, quedarien obligats per la prestació accessòria el contingut de la qual resultava estatutàriament determinable en la forma prevista.

La modificació estatutària que valida la DGRN s’estableix en aquests termes:

“Article 9 bis. Prestació accessòria.

Tots els socis, persones físiques personalment o persones jurídiques que tinguin la condició de “membres de la família” que tinguin la condició de soci integrant d’una branca familiar queden obligats a la prestació accessòria no retribuïda del compliment i observança de les disposicions pactades pels socis en el protocol familiar/pactes socials que consta en escriptura pública autoritzada el dia X, davant el Notari X i les seves modificacions realitzades d’acord amb el previst en la mateixa.
Al que ha estat exposaat s’estableixen les següents normes per a la seva aplicació:

  • Sense perjudici de les restriccions a la transmissió d’accions previstes estatutàriament, la transmissió voluntària de participacions socials [sic per accions] en motiu de la prestació accessòria imposada a tots els socis queda subjecte a l’autorització de la societat, corresponent la competència de l’autorització a l’òrgan d’administració. Transcorregut el termini de dos mesos des que s’hagués presentat la sol·licitud sense que la societat hagi contestat a la mateixa, es considerarà que l’autorització ha estat concedida.
  • La valoració de la infracció de la prestació accessòria imposada queda en primer terme al criteri de l’òrgan d’administració. Determinat pel mateix la possible comissió d’aquesta infracció es donarà trasllat al presumpte incomplidor per qualsevol mitjà fefaent que acrediti la seva recepció. L’interessat disposarà d’un termini de quinze dies a copotar des del dia següent de la recepció per realitzar les al·legacions que entengui procedents. L’òrgan d’administració resoldrà de manera definitiva en el termini màxim d’un mes des de la recepció de les al·legacions o terme del termini per formular-les.
  • L’incompliment voluntari d’aquesta prestació accessòria és causa legal d’exclusió que se subjectarà al previst en els presents estatuts i normativa aplicable, sense perjudici de les altres conseqüències legals que procedeixin.”

 

Manel Casal
Advocat
Departament de Corporate

Recommended Posts

Leave a Comment

Contacte

Podeu enviar-nos un correu electrònic i us contestarem, tan aviat com sigui possible.