In Private Law

El matrimoni és un contracte que produeix efectes de caràcter personal (Art. 66 i següents del CC) i, uns altres de caràcter purament econòmics (Art 1. 315 i següents del CC) que, units a l’autonomia de la voluntat, fan que ens trobem amb la possibilitat de dur a terme aquests “pactes prematrimonials”, els quals tracten de regular els aspectes patrimonials en cas de crisi matrimonial. Perquè les capitulacions prematrimonials siguin vàlides, és requisit indispensable que s’hagin realitzat amb un consentiment lliure i voluntari, sense cap tipus de coacció i sabent els termes que renunciaran de forma recíproca.

Generalment, es tracten de parelles amb els seus propis patrimonis i amb un treball cadascun d’ells i, el que desitgen és que, si el seu matrimoni no funciona i haguessin de separar-se o divorciar-se, saber com els quedaria la seva economia, preveient per endavant que no hauran de passar al que va anar el seu cònjuge una prestació que de ben segur també els minvaria la seva capacitat econòmica per afrontar el nou repte de viure sense la parella i haver de tirar endavant amb nova casa i noves despeses, ja que evidentment no és el mateix compartir despeses que finançar-les per si mateixos.

La renúncia a la pensió compensatòria és un acte subjectiu i està subjecte al lliure albir de la part, la qual pot renunciar a la mateixa.

Quin valor se li pot donar a aquesta renúncia?

EL Tribunal Constitucional ha assenyalat per a la renúncia diversos elements:

  • Que la pensió compensatòria no és una norma de dret imperatiu.
  • Que pot ser renunciada per les parts.
  • Que no afecta als fills i per tant no altera les càrregues del matrimoni.
  • És un dret subjectiu de lliure disponibilitat de la part.
  • Aquest dret subjectiu es pot fer valer o no.
  • Que no han d’intervenir els poders públics, ja que no afecta ni al sosteniment de la família, ni al manteniment dels fills comuns.
  • La finalitat de la pensió compensatòria és mantenir un equilibri i que cadascun dels cònjuges pugui seguir amb el nivell econòmic que tenia en el matrimoni.

La pensió compensatòria en tractar-se d’un element secundari de la separació o del divorci és completament renunciable posat que, si no es demana, cap tribunal la concedirà.

No és una norma de dret necessari com poden ser els aliments, sinó que les parts tenen la capacitat de poder disposar de la mateixa i poden sol·licitar-la o no.

No obstant això, sí és possible la renúncia anticipada en els Acords Prematrimonials i, encara que en aquest supòsit els tribunals no tenen una doctrina pacífica, el que sí és cert, és que entra dins de la disponibilitat de la part afectada.

Aspectes rellevants a tenir en compte:

  • Límits i eficàcia dels acords prematrimonials: 

“Serà nul·la qualsevol estipulació contrària a: les lleis, els bons costums o les limitatives de la igualtat de drets dels cònjuges”. (Arts. 1.255 i 1.328 CC).

  • La forma:

Es requereix expressament la forma pública davant Notari i recollida en el Registre Civil on s’assenteix més tard el matrimoni, constant com a nota marginal en la partida de matrimoni.

Evidentment, el fet de considerar aquest pacte prematrimonial de renúncia a la possible pensió compensatòria en casos de crisi matrimonial estudiant els criteris jurisprudencials a favor i en contra d’aquesta, emparant-se en la justícia moral encara malgrat considerar que és perfectament legal i emparada per la llei vigent, fa pensar que l’ésser humà ha d’adoptar-se als canvis que s’evidencien en la nostra societat, la qual avança constantment.

SÍ pot renunciar-se a la pensió compensatòria sobre la base d’un acord prematrimonial, sempre que no surti perjudicat el menor o el cònjuge; a més, aquests acords són un gran instrument jurídic per organitzar el traspàs intergeneracional de patrimonis i convertir-se gairebé exclusivament en un vehicle d’organització de la vida econòmica de la parella.

Concloure que, aquests acords serveixen per deixar acordat el més clar possible, els beneficis de cadascun dels cònjuges, els ingressos en atenció a la seva professió, les expectatives de treball, les visites dels fills, la possible pensió d’aquests, l’habitatge com a adjudicació sobre la base de la custòdia…i, no deixar a la lliure voluntat, parcial i en suma sense saber, l’entrellat intern d’aquest matrimoni a la decisió d’un jutge.

En definitiva, la capacitat d’auto-formació es troba en mans dels propis interessats, per la qual cosa ens trobem davant un gran negoci jurídic de dret de família que gaudeix de plena eficàcia vinculant des que neix l’acord. Per tant, aquests acords, vàlids i lícits, poden ser exigibles en via jurisdiccional. (S.A.P Barcelona d’1/IV/97 i S. T. S de 27/I/97, 27/I/98 i 21/XII/98).

 

Iciar Vilarrubias
Advocada
Departament de Private Law

Recommended Posts

Leave a Comment

Contacte

Podeu enviar-nos un correu electrònic i us contestarem, tan aviat com sigui possible.