In Tax

L’import que li ha estat robat a un contribuent es pot comptabilitzar en l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) com una pèrdua patrimonial, sempre que el furt quedi suficientment acreditat.

Com és lògic per imputar una pèrdua patrimonial hem de ser capaces de demostrar l’existència de l’objecte en qüestió i la seva pertinença. En aquest sentit serà imprescindible aportar una factura que demostri que aquest objecte és verídic i existeix.

El següent pas és restar al preu d’adquisició la depreciació com a conseqüència de l’ús, ja que el valor dels objectes disminueix amb el pas del temps.

Sempre és recomanable que també existeixi una denúncia a la policia que recolzi la teoria del robatori. De fet, és molt possible que Hisenda la sol·liciti si es produeix una eventual inspecció fiscal.
Si es rep una indemnització de la assegurança pel robatori, aquesta redueix el valor de la pèrdua patrimonial del ben robat. Si cobreix tot el valor llavors no hi haurà res per declarar ja que no hi ha pèrdua.
En resum, si hi ha pèrdua patrimonial serà el resultat de restar al valor d’adquisició del bé, la depreciació pel seu ús i la indemnització del segur.

D’altra banda, respecte a la integració d’aquesta pèrdua a la base imposable de l’impost cal assenyalar que el fet de no procedir d’una transmissió d’elements patrimonials comporta la seva consideració com a renda general (així ho determina l’article 45 de la Llei 35/2006), per la qual cosa la seva integració es realitzarà a la base imposable general, tal com resulta del que es disposa en l’article 48 de la mateixa llei: “La base imposable general serà el resultat de sumar els següents saldos: a) El saldo resultant d’integrar i compensar entre si, sense limitació alguna, en cada període impositiu, els rendiments i les imputacions de renda al fet que es refereixen l’article 45 d’aquesta Llei. b) El saldo positiu resultant d’integrar i compensar, exclusivament entre si, en cada període impositiu, els guanys i pèrdues patrimonials, excloses les previstes en l’article següent. Si el resultat de la integració i compensació al fet que es refereix aquest paràgraf llancés saldo negatiu, el seu import es compensarà amb el saldo positiu de les rendes previstes en el paràgraf a) d’aquest article, obtingut en el mateix període impositiu, amb el límit del 25 per cent d’aquest saldo positiu. Si després d’aquesta compensació quedés saldo negatiu, el seu import es compensarà en els quatre anys següents en el mateix ordre establert en els paràgrafs anteriors. La compensació haurà d’efectuar-se en la quantia màxima que permeti cadascun dels exercicis següents i sense que pugui practicar-se fos del termini de quatre anys mitjançant l’acumulació a pèrdues patrimonials d’exercicis posteriors.

 

Daniela Petruzzi
Advocada
Departament Fiscal

Recommended Posts

Leave a Comment

Contacte

Podeu enviar-nos un correu electrònic i us contestarem, tan aviat com sigui possible.