In Tax

Des de l’exercici 2012 existeix, per a tots els contribuents amb residència fiscal a Espanya, l’obligació de declarar aquells béns de la seva titularitat i que estiguin situats a l’estranger, sempre que, a grans trets, aquests superin en valor de 50.000 euros; declaració coneguda com a model 720.

A aquesta obligació li acompanya un règim sancionador molt dur per als casos de presentació fora de termini de la referida declaració, consistent en una multa fixa de 100 € per dada, amb un mínim de 1.500 €; endurint-se fins als 5.000 € per dada amb un mínim de 10.000 € en els casos de no presentació.

Al costat d’aquestes sancions, es preveu la imputació del valor dels béns situats a l’estranger a l’últim exercici no prescrit del contribuent, la qual cosa li portaria a generar-li un guany patrimonial injustificat en la seva declaració de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) o Impost de societats (IS), sense possibilitat d’al·legar prescripció, al que acompanyaria una sanció del 150% de la quota tributària resultant (Recordem que hi ha alguna excepció en les quals no aplicaria aquest últim règim de guanys patrimonials injustificats, com que el contribuent hagués obtingut els béns en un exercici en el qual no era resident fiscal a Espanya o que els béns s’haguessin adquirit amb rendes declarades).

Doncs bé, davant l’aparent desproporció de les conseqüències de la no presentació de la declaració o de la seva presentació fora de termini, alguns contribuents van presentar denúncia davant la Comissió Europea. Arran d’aquest procediment, la Comissió va emetre un Dictamen motivat sobre la possible vulneració de la normativa comunitària. Aquest Dictamen es va emetre el passat 15 de febrer de 2017, però únicament va transcendir una nota de premsa de la Comissió en la qual se sol·licitava que Espanya modifiqués la normativa, cosa que no va ocórrer. No obstant això, el Dictamen no ha sortit a la llum fins ara, després d’un requeriment de l’Audiència Nacional a causa d’un procediment en què un contribuent va ser sancionat per la no presentació de la declaració.

En el seu Dictamen, la Comissió considera que la normativa espanyola relativa a la declaració de béns a l’estranger infringeix la lliure circulació de persones (art. 21 TFUE), la lliure circulació de treballadors (art. 45 TFUE i art. 28 Acord EEE), la llibertat d’establiment (art. 49 TFUE i art.31 Acord EEE), la lliure prestació de serveis (art. 56 TFUE i art. 36 Acord EEE) i la lliure circulació de capitals  (art. 63 TFUE i art. 40 Acord EEE), en la mesura en què estableix un règim de declaració fiscal en el marc del Model 720 que sembla discriminatori i desproporcionat. 

Hem de deixar clar que aquest dictamen no és vinculant, ni les seves disposicions poden tenir una aplicació directa en el nostre ordenament jurídic, tenint en compte que el legislador espanyol no ha efectuat cap moviment sobre aquesta obligació, però considerem que pot tenir les següents conseqüències:

  • En primer lloc, la pròpia Comissió Europea, davant la passivitat del legislador espanyol, podria interposar un recurs per incompliment davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que acabés en una resolució que declarés la il·legalitat de la declaració que ens ocupa.
  • Alternativament, un jutge espanyol, davant la tramitació d’un procediment per la infracció de la declaració de béns a l’estranger, podria interposar qüestió prejudicial davant el TJUEsol·licitant-li que es pronunciï sobre la matèria.
  • En tot cas, considerem que, de declarar-se il·legal aquesta obligació, podria donar-se la responsabilitat patrimonial de l’estat legislador davant els perjudicats per aquesta, tenint en compte que l’estat no podrà al·legar desconeixement de les conseqüències de no haver modificat la norma, en tant tenia en el seu poder el Dictamen de la Comissió.

S’ha fet un pas important per a l’eliminació de l’obligació de declaració de béns a l’estranger o, millor dit, del seu règim sancionador, almenys en els termes vigents en l’actualitat, si bé haurem d’esperar a futurs esdeveniments per a tenir una solució definitiva

Una altra incertesa a la resolució de la qual haurem d’estar atents és si una eventual declaració de la il·legalitat d’aquesta obligació afectarà únicament estats membres de la Unió Europea o també a països tercers. En la nostra opinió, si es declara il·legal, aquesta hauria d’aplicar-se tant a aquells béns no declarats situats en estats membres com en els quals no ho siguin, tenint en compte que s’estaria infringint la lliure circulació de capitals, i qualsevol limitació a aquesta llibertat ha d’entendre’s respecte a qualsevol país.

En conclusió, considerem que s’ha fet un pas important per a l’eliminació de l’obligació de declaració de béns a l’estranger o, millor dit, del seu règim sancionador, almenys en els termes vigents en l’actualitat, si bé haurem d’esperar a futurs esdeveniments per a tenir una solució definitiva. En tot cas, serà recomanable esperar en la majoria de casos, però emprendre accions en aquells en els quals estigui pròxima la prescripció, per a mantenir vius els drets del contribuent.

 

 

 

Carlos Muñoz
Advocat
Departament de Tax

Recent Posts

Leave a Comment

Contacte

Podeu enviar-nos un correu electrònic i us contestarem, tan aviat com sigui possible.