In Tax

Treballar amb terceres persones existeix la possibilitat que no et paguin una factura. De cara a contrarestar les conseqüències de tenir una clientela morosa, Hisenda et permet recuperar l’IVA o deduir-te de l’Impost de Societats el que hagis liquidat quan el teu client no et vagi a pagar

A l’efecte d’IVA el primer que cal fer, és revisar que complim amb els requisits enumerats per la llei, que són els següents:

  1. Que s’hagi instat el cobrament mitjançant reclamació judicial o mitjançant requeriment notarial.
  2. Que hagi transcorregut sis mesos des de la data en la qual et va haver de satisfer la mensualitat que ha resultat impagada.
  3. Que emeti dins dels tres mesos següents per fi del termini anterior, una factura rectificativa que anul·li la quota d’IVA repercutida de la factura impagada. Això li permetrà recuperar l’IVA repercutit a la declaració trimestral d’aquest període. La sèrie d’aquest tipus de factures ha de tenir una sèrie diferent a la sèrie de les factures ordinàries.
  4. I, finalment, que comuniqui a Hisenda aquesta modificació dins del mes següent.

Pot ser que tot això sigui massa complicat, sobretot si són varis els mesos deguts, però gens impedeix que, a l’efecte de recuperar l’IVA, es rectifiquin diverses factures alhora. Per tant, pot reduir la paperassa si juga amb els terminis abans indicats i agrupa els tràmits per períodes de tres mesos.
Un dels exemples més freqüents és quan es té un local llogat, i l’inquilí no li paga les rendes corresponents, tenim l’obligació d’ingressar l’IVA no cobrat, mentre que no es cancel·li plenament el contracte d’arrendament mitjançant el compliment de sentència judicial i desnonament del local.

És important saber que l’interessat en l’herència podrà triar el Notari de qualsevol dels següents llocs: el de l’últim lloc de domicili del mort, lloc on hagués mort o el del lloc on es trobés la majoria del patrimoni del mort

A més de la recuperació de l’IVA, es pot aplicar la deducció de la deterioració per insolvències en l’impost de societats.
És important que per poder aplicar la deducció que es compleixin els requisits de:

1. Comptabilització:

No cap deduir-te de la deterioració que no hagi estat comptabilitzat com a despesa, bé en el propi exercici o en un anterior en la mesura en què, en aquest últim cas, el criteri comptable d’imputació sigui anterior a l’establert a efectes fiscals.

2. Imputació temporal:

Amb caràcter general la deterioració és imputable al període en el qual realment ha tingut lloc la pèrdua de valor. Segons els criteris fiscals procedeix realitzar la imputació en un període impositiu posterior al que es comptabilitza d’acord amb el criteri comptable de meritació, s’efectua un ajust positiu al resultat comptable de l’exercici en el qual es va comptabilitzar i un ajust negatiu en l’exercici en el qual correspon la seva imputació segons el criteri fiscal.

3. Reversió de les pèrdues per deterioració:

Una vegada desapareix la causa que va motivar la dotació de la deterioració, al no estar aplicada a cap finalitat, el seu import ha de comptabilitzar-se com a ingrés en l’exercici en què desapareix el risc o depreciació, havent de computar-se aquest ingrés a la base imposable del IS sempre que la dotació de la deterioració hagués estat despesa deduïble. L’obligació fiscal de la integració a la base imposable de la reversió de la deterioració és aplicable, encara que a efectes comptables aquesta reversió s’hagi de registrar en comptes de patrimoni net i no de resultats o, fins i tot, quan no hagi de registrar-se la reversió de la deterioració, com pot ser el cas de determinats instruments de patrimoni qualificats en la categoria d’actius financers disponibles per a la venda.

A més dels requisits generals de deducibilidad de despeses abans enumerades, perquè les pèrdues per deterioracions d’insolvències siguin deduïbles, també necessitarem:

  • Que hagi transcorregut un termini de sis mesos des del venciment de l’obligació fins avui de meritació del IS. La simple mora en el cobrament d’un deute no és motiu per considerar a efectes fiscals al deutor com de dubtós cobrament, excepte si al tancament de l’exercici han passat almenys sis mesos des del venciment de l’obligació, en aquest cas, la deterioració dotada sobre l’import total del deute és deduïble.
  • El deutor ha d’estar declarat en situació de concurs, tant si és una persona física com si és una persona jurídica. Aquesta declaració procedeix en cas d’insolvència del deutor comú, això és, quan no pot complir regularment amb les obligacions que li són exigibles.
  • Que el deutor estigui processat pel delicte d’alçament de béns. L’alçament de béns requereix una sèrie d’actuacions del deutor encaminades a fer desaparèixer el seu patrimoni amb intenció de defraudar als seus creditors, bastant que estigui simplement processat per aquest delicte, encara que no hi hagi sentència judicial ferma, perquè la pèrdua per deterioració dotada sigui fiscalment deduïble.
    Que les obligacions hagin estat reclamades judicialment o siguin objecte d’un litigi judicial o procediment arbitral de la solució del qual depengui el seu cobrament. La pèrdua per deterioració dotada té la consideració de deduïble en la determinació de la base imposable del contribuent, en la mesura en què abast al deute reclamat o objecte de litigi.

Si la reclamació o litigi versa sobre part del deute, encara que comptablement s’hagi dotat la deterioració per la seva totalitat, la deducibilidad fiscal solament aconsegueix a la part objecto de reclamació o litigi, sense perjudici que la resta pugui considerar-se un crèdit morós, determinant si aquesta morositat és o no major de sis mesos per permetre el seu deducibilidad.

 

Daniela Petruzzi
Advocada
Departament Fiscal

Recommended Posts

Leave a Comment

Contacte

Podeu enviar-nos un correu electrònic i us contestarem, tan aviat com sigui possible.