In Andorra

Per resolució de data 27 de febrer del 2018 el Tribunal Superior d’Andorra reconeix plens efectes a la paternitat obtinguda als Estatuts Units mitjançant la maternitat subrogada, per quan entén que el reconeixement:

  • No és contrari a l’ordre públic andorrà
  • No hi ha una prohibició expressa, com sí passa en altres estats que declaren nul el contracte.

Així un home de nacionalitat andorrana i resident a Andorra va obtenir dels tribunals de Nevada als Estats Units, una resolució que li reconeixia la paternitat d’un naixement en un hospital de Las Vegas l’any 2017, que havia obtingut mitjançant la gestació d’una altra persona, la mare biològica, amb material biològic del pare i un òvul d’una donant anònima, en mèrits d’un contracte convingut entre ambdues parts.

Aquest reconeixement el Tribunal el fonamenta en:

  • L’ordenament jurídic andorrà no té una norma expressa que es pugui invocar respecte l’ordre públic internacional.
  • L’article 13.2 de la Constitució ordena als poders públics la protecció de la família i del menor, així com que cal tenir en compte els convenis internacionals de drets humans que han estat ratificats per Andorra.
  • Una negativa al reconeixement de la filiació produiria una afectació a aquests valors protegits per l’ordenament jurídic andorrà.

El reconeixement de la filiació mitjançant gestació subrogada a Espanya es troba en situació d’al·legalitat:

  • L’article 10 de la Llei 14/2006, de 26 de maig, de tècniques de reproducció assistida estableix la nul·litat de ple dret del contracte pel qual es convé la gestió, amb preu o sense, a càrrec d’una dona que renuncia a la filiació materna en favor d’un tercer (sentència del Tribunal Suprem espanyol de data 6/2/2014).
  • La Dirección General de los Registros y el Notariado (Instrucció de 5/10/2010) ha deixat sense efecte la prohibició en determinades condicions, en benefici de la inscripció en favor del menor.

De de la mateixa manera a França s’estableix la prohibició segons l’article 16.7 del Code civil, i a Itàlia solament s’admet la fecundació in vitro. Els països amb una normativa més permissiva són Estats Units, Canadà, Rússia, Ucraïna, Grècia i Geòrgia.

Atenent els principis de relativitat i mutabilitat del concepte d’ordre públic alguns països admeten la gestació subrogada, desdibuixant el principi de mater sempre certa est, i per contra altres la prohibeixen tot considerant que la mare només pot ser la biològica, amb solucions molt diverses en els 35 països signants del Conveni d’Europa, prohibida en 14 estats i tan sols expressament admesa en 7.

El Tribunal dels drets humans ha establert que la interpretació que s’ha de donar a l’article 8 del Conveni europeu dels drets humans davant un cas de paternitat subrogada ho ha de ser en el sentit:

  • D’oferir protecció de l’interès superior del menor, doncs no es produeix una violació del dret en relació als pares, sinó que ho és respecte dels fills menors a la seva vida privada.
  • Els Estats signants de la Convenció disposen d’un marge d’apreciació important per a considerar allò que és necessari en una societat democràtica, però aquest marge es veu reduït quan es projecta sobre un extrem rellevant de la identitat dels menors, com és la seva filiació.

En aquest sentit s’escau fer referència al cas Mennesson i Labassée, dos matrimonis heterosexuals francesos que van acudir a Califòrnia i Minnesota per aconseguir ser pares mitjançant un tractament de gestació subrogad, que va ser resolt per les SSTEDH de 26-06-2014, que no es veia vulnerat el dret a la vida familiar ja que no es impedia a les nenes viure a França amb els pares d’intenció, si bé va establir una vulneració de l’article 8 del Conveni Europeu de Drets Humans pel que fa al dret al respecte de la vida privada dels fills.

Les decisions del TEDH es van basar en la idea que l’origen biològic és un component clau en la identitat individual i que en ambdós casos les nenes tenien relació biològica amb el pare, que era ciutadà francès.

En el mateix sentit l’article 3 de la Convenció de les Nacions Unides, convinguda a Nova York el 20/11/1989 sobre els drets de l’infant, preveu que l’interès superior del menor ha de ser el criteri primordial a adoptar en totes aquelles decisions que afecten als menors.

D’aquesta manera la resolució andorrana s’adiu als valors jurídics establerts per la comunitat internacional, com ha estat igualment adoptat pels òrgans espanyols, en benefici d’un àmplia protecció dels drets de protecció dels menors.

Meritxell Alarcón
Advocada
Virtus Advocats

Recommended Posts

Leave a Comment

Contacte

Podeu enviar-nos un correu electrònic i us contestarem, tan aviat com sigui possible.