El valor de referència aprova l'examen constitucional

La determinació del valor dels immobles en els impostos patrimonials ha estat i continua sent un dels principals conflictes entre els contribuents i l'Administració Tributària. Mitjançant la publicació de la Llei 11/2021, de 9 de juliol, de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal, es va introduir el valor de referència, una valoració objectiva del valor d'un immoble establert per la Direcció General del Cadastre, definit per la recent sentència del Tribunal Constitucional com a 'un valor que grava valors mitjans o potencials propers als del mercat.'

Des de llavors, va sorgir la següent qüestió: Pot un valor determinat mitjançant criteris generals i objectius, sense tenir en compte les particularitats de l'immoble en qüestió, vulnerar el principi de capacitat econòmica citat a l'article 31.1 de la Constitució Espanyola?

Donada aquesta dubte, el Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia, Ceuta i Melilla ('TSJ d'Andalusia, Ceuta i Melilla') va presentar una qüestió d'inconstitucionalitat respecte del valor de referència davant del Tribunal Constitucional, i la seva resposta no ha pogut ser més clara, va desestimar de manera unànime la qüestió plantejada.

Concretament, el TSJ d'Andalusia, Ceuta i Melilla qüestionava si el fet que la base imposable en una autoliquidació de l'Impost sobre Transmissions Patrimonials (''ITP') estigués fixada per un mètode objectiu, general, imprecís i aproximat, podria donar lloc a una tributació excessiva o desproporcionada basada en una suposada riquesa creada a través de la simplificació i objectivació de l'Administració Tributària.

Tal com s'argumenta en la nota de premsa de contingut jurídic publicada el 12 de febrer de 2026, el ple del Tribunal Constitucional rebutja la qüestió d'inconstitucionalitat del valor de referència exposant (i) que és una adequada mesura de la riquesa gravada, existint la raonable connexió entre el fet i la base imposable de l'impost (ii) que la seva inclusió persegueix fins legítims, com són la simplificació administrativa, la reducció de litigiositat, la seguretat jurídica i l'evitació del frau fiscal i (iii) sent l'argument més important, que el contribuent pot recórrer quan pugui demostrar que el valor de referència determinat és un valor lluny del valor de mercat de l'immoble en qüestió. És a dir, el ple del tribunal superior al·lega que no estem davant d'un valor fix, irrefutable o rígid, sinó tot el contrari, ja que el contribuent, tal com reconeix la nota informativa, podrà instar la rectificació d'aquest ''sense cap límit probatori'.

Per tant, el valor de referència queda unànimement recolzat pel Tribunal Constitucional, deixant tota la responsabilitat i la càrrega de la prova per a la correcció del seu valor de mercat, quan correspongui, al contribuent.