L’ocupació d’habitatges a Espanya: reptes legals i pràctics per als propietaris

El passat 4 de gener de 2026, Carlos Muñoz, soci de CIM Tax & Legal, va compartir la seva visió sobre aquest tema en un reportatge publicat per Clara Rojas a El Mundo, titulat "Així vaig negociar amb els okupes per recuperar casa meva: 'Et sents com un delinqüent'". El reportatge recull testimonis de propietaris que, davant la lentitud dels processos judicials i la manca d'alternatives habitacionals, opten per acords extrajudicials amb els ocupants per recuperar els seus habitatges.

Aquests acords solen implicar, en alguns casos, la condonació de deutes acumulats per impagaments de lloguer i subministraments. A més, reflecteixen com els propietaris es veuen obligats a assumir un paper que correspon als Serveis Socials i a l’Administració, gestionant directament la recuperació i protecció dels seus immobles i assumint el cost econòmic que això comporta.

El Reial decret 11/2020 i l’escut social

L’origen d’aquestes situacions es troba en el Reial decret 11/2020, dissenyat com un escut social de caràcter temporal durant la pandèmia per protegir llars vulnerables. Aquest decret establia la suspensió dels desnonaments i la pròrroga de contractes de lloguer per a qui no tenia alternativa habitacional, així com la creació de programes d’ajuda per compensar els propietaris per la moratòria de deutes.

Encara que la mesura va sorgir l’any 2020 per la crisi de la COVID-19, ha estat prorrogada els anys següents per adaptar-se a noves situacions, com la inflació, els efectes de la guerra a Ucraïna o casos de violència de gènere. No obstant això, la seva aplicació pràctica ha generat retards significatius en les execucions judicials i llançaments, així com l’assumpció d’un cost econòmic per als propietaris, que en molts casos han d’esperar mesos o fins i tot anys per rebre les ajudes corresponents.

La realitat pràctica: propietaris que assumeixen la gestió social

Segons Carlos, encara que la legislació prioritza la protecció dels llogaters vulnerables, en la pràctica els propietaris acaben assumint la responsabilitat econòmica i logística. La saturació dels Serveis Socials, la revisió periòdica d’expedients i la dificultat per comprovar la situació real dels ocupants dificulten la resolució dels casos. Això provoca un desgast econòmic i emocional important per als propietaris, que de vegades es veuen obligats a retirar les seves propietats del mercat de lloguer per evitar riscos.

A més, l’article recull com la diferència entre ocupants morosos i llars vulnerables no sempre es gestiona adequadament, la qual cosa pot generar situacions injustes per als propietaris.

La necessitat de mesures urgents i efectives

La situació actual evidencia la necessitat de mesures legislatives i administratives més àgils que protegeixin tant els llogaters vulnerables com els propietaris. És fonamental que els recursos de l’Estat es complementin amb un seguiment més eficient dels casos i que s’eviti que els particulars hagin d’assumir un rol que hauria de ser responsabilitat dels serveis públics.

L’ocupació d’habitatges a Espanya és un problema complex que requereix un enfocament equilibrat: protegir les llars vulnerables sense desprotegir els propietaris que inverteixen i mantenen immobles per a lloguer. Des de CIM Tax & Legal, creiem que la prevenció i l’assessorament legal especialitzat són eines clau per resoldre aquests conflictes de manera segura i eficient.

Per a més informació sobre aquest tema, et convidem a llegir l’article complet de El Mundo: https://www.elmundo.es/economia/vivienda/2026/01/04/695796e8fc6c83d1638b457c.html

Des de CIM Tax & Legal, agraïm a El Mundo per confiar en els nostres professionals per aportar el seu anàlisi sobre aquest tema.